Domingo Pérez mira de prop el paisatge de Tavernes | entrevista 9

30.12.2014 – El dijous 4 de desembre l’equip redactor de l’Estudi de Paisatge va entrevistar a Domingo Pérez. Domingo és el president de l’Associació de Comerciants i Empresaris de la platja de Tavernes (ACEPLAT) i també és propietari de les botigues LE-DO GONZALEZ que es troben a l’Avinguda de la Marina i a l’Avinguda de la Goleta del nucli urbà de la platja.

Comencem parlant de les unitats de paisatge que l’Estudi delimita al municipi, recordem que les unitats de paisatge són àrees del territori que presenten un caràcter paisatgístic diferenciat. Al respecte de la seua delimitació Domingo pensa que la unitat de paisatge que conté al nucli urbà de la platja hauria d’estar inclosa dins de la unitat que recull els cultius de tarongers i les edificacions disperses en el cordó litoral ja que històricament tota la banda litoral ha sigut un mateix espai conreat.

Domingo ens conta que els seus pares van començar a vindre a estiuejar a la platja de Tavernes als anys 60 i que, a l’igual que totes les persones que venien a estiuejar en aquells anys, muntaven la seua barraca darrere de les dunes existents. Domingo ens recorda que les barraques es construïen darrere de les dunes per a protegir-se del vent que venia de la mar i que també totes tenien pous d’aigua dolça a 2 metres de profunditat malgrat la proximitat a la mar. Els primers edificis que es construïren a la platja es van ubicar en les àrees on anys anteriors s’havien muntat les barraques per a estiuejar.

Domingo continua recordant-nos com era abans la platja de Tavernes. Ens conta que l’actual llac de la zona de la Goleta era una bassa natural que estava oberta a la mar, també que abans es podia anar caminant fins a Cullera, que tot era platja i que les dunes hi arribaven des del canal fins a la platja del Brosquil. L’amplada de la platja era major que la d’ara, tenia vora 100 metres i permetia que pogueres passar quasi per davant del canal que separa el nucli antic de la platja del de la Goleta. Recorda que el primer edifici que es va fer en aquesta zona fou el restaurant del càmping “La Paz” i estava ubicat damunt d’una duna.

Continua descrivint com era la platja, i ens diu que del primer canal al segon només hi havien camps de tarongers exceptuant la casa dels amos de l’empresa local “Tabervall”, la barraca de Macario i el càmping “La Paz”. A l’altra banda, a més dels tarongers hi havien dunes, algunes terres on es cultivaven hortalisses i també el restaurant “Botones”. Va ser el primer lloc de restauració a la platja, i primer va ser una barraca on es feien paelles. Domingo recorda que la zona de darrere de l’actual nucli urbà eren aiguamolls on es cultivava arròs, que son pare hi va treballar, i que al costat del canal hi havia una barraca anomenada “Alzireño”.

Parlem de la riuada de l’any 82, quan es van trencar les peces de formigó que conformaven el primer canal. Domingo ens conta que en els anys següents a la riuada es començaren a construir els primers edificis a la goleta. Vingueren constructors d’Alzira que van començar a comprar horts i a construir les primeres finques, aquestes finques tenien cotxera, a diferència de les finques construïdes a Cullera que no tenien.

El passeig es va fer quan Domingo tenia uns 10 anys, era de terra i sense clavegueram. Domingo recorda que estava previst un passeig en la zona de la Goleta, a primera línia però que al final no es va fer. En les finques de la primera filera del passeig de la Marina quasi no hi havien baixos comercials, després en la segona filera si que hi van haver i els pares de Domingo es van quedar un baix i van muntar una botiga. Els pares de Domingo són dels primers que van començar a fer postals de Tavernes per a vendre-les als turistes a les seues botigues.

Les primeres finques grans es construïren als anys 70, com per exemple l’edifici “Flamingo”,“San Isidro” i “Delfines”. Aquestes finques començaven a fer-se amb la intenció d’atraure al turisme. A l’edifici “Delfines” pràcticament tots els propietaris eren de nacionalitat alemanya.

Domingo va estar en el servei de salvament de la platja de Tavernes des dels 18 als 25 anys aproximadament. Ens conta que quan hi havia temporal de Llevant, la sorra de la platja s’acumulava en les escales d’accés a la platja i anava cap a baix de manera que cada vegada la platja es feia més empinada. Passaven després les màquines per a repartir l’arena de nou i fer la platja plana. Aquesta sorra s’agranava i es tirava al fem, sembla curiós que fa anys es tirara la sorra i que ara en canvi ens estiguem quedant sense ella.

Sobre els punts d’observació, Domingo cita la Torre de Guaita que diu actualment està en estat de ruïna. Recorda que el balcó es va trencar i el van formigonar amb un resultat desastrós. Davant de la torre hi havia una construcció de la Guardia Civil o dels “Carabineros”, s’accedia per un camí que hi havia a continuació de l’edifici Bonaire.

Tornem a parlar de l’Avinguda de la Marina i Domingo ens explica que el passeig no és més llarg perquè per a continuar-lo calia travessar unes terres que eren de l’alcalde de l’època. En eixe moment ens diu que es va consentir i no es va continuar amb el passeig que estava previst i tampoc es van solucionar els problemes de serveis que ja es tenien en la zona antiga del nucli urbà de la platja. Domingo està molt decebut per tot el que ha passat al municipi i tot el patrimoni que s’ha perdut, com els sequers, el “Capitolio”, el Prado, el safareig, l’escorxador etc. Pel que fa a la reforma de l’Avinguda de la Marina, els problemes amb les aigües pluvials no han estat solucionats.

Pel que fa als itineraris paisatgístics,a Domingo li agrada el recorregut pel cordó dunar fins a Xeraco. Domingo ens explica que moltes persones prefereixen caminar des de la platja de Tavernes a la zona del Brosquil en Cullera a caminar pels camins de darrere del nucli urbà de la platja. Es prefereix la zona del Brosquil perquè la sensació de seguretat és major ja que hi han casetes, està més il·luminat i el nucli urbà està a 3 km. A Domingo també li agrada el camí del Vedat amb la duna i les piteres d’abans, des d’allà es veu tota la platja.

Parlem de les basses que hi ha a la zona del Brosquil, ens diu que són iguals que la que hi havia a la zona de la Goleta amb la diferència de que la de la Goleta estava oberta a la mar. Pel que fa als ullals, molts s’han perdut, i els que sobreviuen estan en molt mal estat. Recorda que aquests són zona de protecció del samaruc (Valencia hispànica).

Altres itineraris que li agraden a Domingo de l’interior de la vall són el recorregut de la Granata al dipòsit d’aigua de Sant Llorenç, es veuen els arrossars i tota la plana fins a València. També li agrada l’itinerari fins a l’antiga ermita de sant Llorenç prop de Favara i destaca que a prop hi havia un jaciment arqueològic, el problema és que els camins per a arribar-hi estan tancats, aquests pertanyen a la Comunitat de Regants de la Partida.

Parlem de la Creu Roja del Mar, Domingo ens conta que hi va formar part. La Creu Roja va començar com un servei d’atenció en carretera constituït per voluntaris, posteriorment es va formar la Creu Roja del Mar del Ministeri de Defensa. Domingo recorda que Tavernes va ser un dels primers llocs on es va formar a l’àmbit de la Comunitat Valenciana. Pensa que desenvolupaven una tasca de servei a la platja molt important durant tot l’any que ara s’ha perdut, per exemple hi havia una ambulància tot l’any i també eren un reforç a l’estiu. Durant els anys que va estar activa va ser un element representatiu de la imatge de la platja de Tavernes, feien activitats, cobrien les regates, etc.

Domingo ens conta amb optimisme que gent que vivia a la platja i que se n’havia anat, ara està tornant. La raó de la seua marxa va ser potser la immigració de persones procedents dels països de l’est que van crear un ambient d’inseguretat fa alguns anys.

Ens explica com anècdota que al nucli urbà de la platja de Tavernes venien molts corredors de bici a entrenar ja que té 6 kilòmetres de volta il·luminats. Aquests entrenaments es van acabar quan van ficar les bandes sonores en la calçada per reduir la velocitat dels cotxes. Es podrien haver fet deixant pas per a les bicis.

Respecte als valors, al nucli urbà de la platja no hi ha monuments perquè no ha estat una zona poblada històricament. Ens conta que a la zona de “Marina Azul” hi havia un refugi de la guerra Civil que s’ha perdut. Domingo pensa que un dels valors que té la platja és l’aigua. També el llac de la Goleta, aquest és un element distintiu que actualment es troba abandonat, que no estan respectant el seu caràcter natural. Recorda que abans tenia fauna i canyís (Phragmites australis) que ajudava a mantenir neta l’aigua. Domingo considera que és un espai que hauria de repensar-se com un punt de reunió per als ciutadans, diu que “abans la gent jove anava a sopar sobre la gespa, en canvi ara únicament passegen gossos i a més els bancs que n’hi ha actualment s’han col·locat d’esquena al llac”.Domingo ens diu que s’ha perdut el caràcter natural del llac i que caldria recuperar-lo. També ens diu que “si no tenim passeig marítim, el llac ha de ser l’espai de referència de la platja”.

La illeta del llac la van fer quan es va netejar el llac fa uns anys, perquè les aus del llac anaren allí a pondre els ous i que no els furtaren. Ara les gavines vénen a menjar-se-los. Parlem del pinar que hi ha darrere del llac, hi ha prou diversitat i es poden trobar coloms, estornells, mussols, pardalets menuts, etc. Fa poc van caure tres pins a la zona del llac i no han estat substituïts. Van plantar dos pins prop del lloc on es fa el mercat dels dissabtes que han mort per deixadesa.

Respecte als reptes del paisatge, Domingo diu que el major repte és aconseguir que la gent vinga a la platja de Tavernes i fer que coneguen la Valldigna. Pensa que des de l’oficina de turisme de la platja s’hauria de treballar més en aquesta línia. Cal anar a Fitur perquè ens situen. Ell té a la botiga plànols del Centre Excursionista amb les rutes i que ensenya i explica als seus clients.

Parlem de la gestió dels equipaments a la Valldigna, Domingo pensa que els municipis haurien d’ajuntar-se per a determinats serveis, per exemple pel que fa a equipaments esportius.

Parlem sobre l’estacionament il·legal de caravanes a la zona de Padur. Domingo pensa que cal trobar una solució al problema i no considera que calga expulsar-les de la platja. El que s’ha fet amb el pàrquing de caravanes ell pensa que ha estat encertat. A dia d’avui a l’hivern ell pot tindre oberta la botiga, ja que pot fer una miqueta gràcies als turistes que visiten Tavernes la resta de l’any.

Domingo considera que manca senyalització, per exemple des de la platja cap a l’interior, cap al poble i l’estació. Com per exemple com arribar-hi, quan temps costa, etc. Podria fer-se un panell on es marcara com km 0 l’Ajuntament, des d’on eixiren totes es rutes. La gent no sap per on ha d’anar si ha d’anar per camins travessant els horts. Fer-ho a poc a poc no fa falta tot al mateix temps. O per exemple en el port de Barx, que senyalitzen per als ciclistes els kilòmetres, això recolzaria un tipus de turisme actiu. Com ha dit moltes vegades a la platja li falten serveis. Domingo ens diu que “hi ha moltes coses per fer, així que per poquet que es faça estaria bé”.

Van senyalitzar una ruta pel camí Marenys per a ciclistes de Cullera a Gandia i la van arrancar. Per altra banda, el camí Reial és una de les vies més transitades per ciclistes de la Comunitat Valenciana, caldria col·locar senyals de precaució.

· Participa amb els teus comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *