Fem memòria del paisatge amb les alumnes de l’Escola d’Adults Bolomor

IMG_9526-PORTADA

21.01.2015 – El dia 31 de desembre va finalitzar el procés de participació de l’Estudi de Paisatge i mentre l’equip redactor d’aquest està elaborant el document de conclusions vos deixem un resum del que van ser els tallers sobre la memòria del paisatge. Aquest mecanisme participatiu va consistir en dues sessions de treball sobre l’evolució històrica del paisatge a Tavernes de la Valldigna amb alumnes de l’Escola d’Adults Bolomor, per a fer memòria sobre les transformacions en el territori de les quals han estat testimonis. Des de l’apartat de notícies del web de la Regidoria de Participació Ciutadana podeu també accedir a les darreres entrevistes amb experts o coneixedors del paisatge local que hi hem penjat.

Els tallers anaven dirigits a alumnes dels cursos de formació bàsica (alfabetització, neolector, base). En conjunt hi van participar 18 alumnes i 4 professors, malgrat que havien estat convocats els tres grups d’alumnes complets. Cal tindre en compte que les dues sessions es van realitzar en vespres de Nadal. Pel que fa a l’edat, en els cursos de formació bàsica hi participen persones de més de 65 anys. Totes les alumnes que hi van assistir eren dones excepte un alumne home.

Les dues sessions es van realitzar el mateix dia i van tindre una durada d’una hora i quart cadascuna. Abans de començar els tallers pròpiament dits, l’equip redactor de l’Estudi de Paisatge va fer una breu introducció al document i al procés de participació que l’acompanya, i a l’interès que té la reflexió dels més majors al voltant de l’evolució del paisatge per tal de definir el seu futur.

Posteriorment s’han projectat diverses fotografies antigues per a traslladar-nos en el temps i en els diferents espais, platja, marjal, vall, muntanya, espais urbans, etc. Per a poder seguir la projecció les alumnes contaven amb un guió on les fotografies apareixen agrupades per fitxes i acompanyades per una pregunta general i vàries preguntes més concretes. Aquestes preguntes han servit per tal de fer descriure a les alumnes el paisatge que han conegut i la seua relació amb aquest a través dels seus records. També a través d’aquestes preguntes ens hem endinsat en els conflictes més importants que ha patit el paisatge de Tavernes, com la dessecació de la marjal, la construcció de l’autopista, la desaparició de gran part del patrimoni valler, etc. Una persona de l’equip redactor ha fet de dinamitzadora i moderadora en ambdues sessions seguint aquest guió. Només en el grup més avançat les alumnes han recollit per escrit les seues respostes mentre es desenvolupava el taller.

En ambdues sessions s’ha promogut el debat i la reflexió col·lectiva, per anar més enllà de la simple recollida d’informació individualitzada. Una vegada fetes les preguntes les participants han pogut fer aclariments, debatre i intercanviar opinions amb els seus professors i amb els membres de l’equip redactor presents en les sessions. En cada taller s’han emprat un grup de fotografies diferent per tal de recollir una visió més completa del principals canvis del paisatge local i poder aprofundir en cadascun dels aspectes tractats.

IMG_9386

En la primera sessió hem començat amb una fotografia de principis de segle on apareixen camps cultivats d’arròs a la marjal als peus del Massalari. A l’hora de descriure el paisatge dels arrossars recorden com en aquests espais hi havia més vida que ara, així buscar granotes i pescar amb canya als brolls d’aigua, com pescar anguiles a les sèquies amb mornells, o gambeta de marjal, eren divertiments també dels més menuts. El fet que hi hagueren anguiles i gambeta era senyal del bon estat de les aigües. Podem dir que a dia d’avui aquest espai de marjal ha sofert una forta transformació desnaturalitzada que l’ha allunyat força del seu estat primigeni. Respecte a les feines que abans es realitzaven per al cultiu de l’arròs anomenen el fet d’esbrossar i espigolar, de traure garbes, etc. Les tasques estaven diferenciades per sexe, així el fet de segar era qüestió de homes. Part de la collita era per a l’Estat, havien d’arribar a una quantitat marcada. Algunes recorden portar la collita a la Trilladora la Immaculada. Les dures feines al camp i la gran quantitat de mosquits són aspectes negatius que recorden d’aquest paisatge. Ens diuen que al Massalari hi havia plantades garroferes i oliveres abans de l’arribada del taronger. Les garrofes servien per a alimentar el ramat però també com a substitut del cacau per a fer xocolata. Pel que fa a la relació que hi havia entre el calendari de les tasques del camp i el de les festes del poble, el final de la sega de l’arròs a setembre marcava el començament de les festes locals. Altra festa relacionada amb aquestes labors era la de Sant Antoni al gener on es beneïen els animals.

Continuem amb dues fotografies dels sequers a l’entrada del poble. La primera pregunta està relacionada amb la funció d’aquestes construccions. Ens conten que a més de l’arròs també secaven cacau i dacsa. Es trobaven a l’entrada del nucli urbà, perquè més enllà de Borderia tot era ‘partida, és a dir marjal. Respecte a allò que acostumaven a fer en la zona dels sequers recorden els berenars dels dies de Pasqua. Junt als sequers hi havien plantades garroferes, oliveres, figueres, etc., i parres a les casetes.

IMG_9324

Seguint amb qüestions relacionades amb el desaparegut paisatge de marjal, es mostra una fotografia aèria on apareix ja l’autopista construïda. La primera pregunta està relacionada amb el procés de dessecació i posterior concentració parcel·lària. En aquestes terres el cultiu de l’arròs depenia de l’aigua que arribava de Cullera. Si havia estat un bon any hi havia aigua per al reg. Per això la Comunitat de Regants va realitzar diverses obres, per a solucionar aquest problema. Antigament l’aigua dels sequiols es distribuïa mitjançant sénies. Aquesta aigua era considerada tan neta que s’hi rentaven les cebes per a vendre-les a Gandia. El taronger no ha funcionat mai bé en aquestes terres de marjal. Pel que fa als conflictes que va generar la construcció de l’autopista les alumnes ens diuen exagerant un milió. La primera és que van tindre que traslladar l’ermita de Sant Llorenç, després que no es va contemplar una eixida pel terme municipal, que va generar problemes per al desguàs natural d’avingudes d’aigua des de la vall, etc. Per arribar-hi a la mar s’anava pel que anomenaven la calçada que tenia el mateix traçat que l’actual carretera. Aquesta estava a una cota més baixeta i quan plovia era impracticable.

En la següent fotografia mostrada apareix la desapareguda ermita de Sant Llorenç. Als peus d’aquesta fotografia es veuen uns camps conreats. Les alumnes ens diuen que es tracta de camps conreats amb fesols de trencar, és a dir, bajoqueta. Ara hi han rebassades i es cultiven tarongers. A la fotografia sembla que el que està plantat és raïm, però aquest es conreava al marge de la platja, en el muntanyar, però només per al consum familiar ja que no era de bona qualitat el vi que eixia. Des de l’antiga ermita de Sant Llorenç recorden que es veia la mar i que era una visió molt bonica. Al igual que el porrat de Sant Llorenç, que era la festa més gran, amb el berenar portat de casa i la venda de fruits secs. Arribaven a l’ermita a peu i també amb carros.

IMG_9360

Després d’haver parlat llargament del paisatge de marjal, passem a mostrar fotografies antigues sobre la transformació dels espais més a prop de la platja. En una primera fotografia apareixen famílies a la fresca a la porta de les barraques. La foto els agrada molt, recorden molt bé aquells estius. També apunten que no tots tenien aquest privilegi. Les barraques es construïen amb canya i bova que es treien de les sèquies, s’aprofitava tot el material que la natura aportava. També s’utilitzaven llençols i mantes en aquestes construccions de temporada que només comptaven amb un espai gran a l’interior que ho feia molt divertit per als més menuts. El sòl era de terra i només calia regar-ho de matí. Passaven el dia d’una barraca a l’altra acompanyats per les flors del baladre. Pel que fa a l’existència de pins plantats entre les dunes algunes recorden anar a agafar pinyons al pins pinyoners que hi havia al Vedat. Aquests arbres eren molt grans. La platja era molt més ampla en aquells temps i al marge hi havia piteres i figues de pala. Pensen que el bosc era més antic i elles ja conegueren el que anomenen marenys, que eren terres conreades on abans hi havia el cordó dunar. A continuació mostrem fotografies del que ha estat l’urbanització del nucli urbà de la platja de Tavernes. Recorden com va ser la transformació d’aquest paisatge de dunes, que va ser molt ràpida. Les primeres finques es construeixen sobre els marges de la platja. Constructors vinents d’Alzira, Carcaixent, Madrid, etc. començaren a edificar blocs i canviaven terres per apartaments en propietat. En un inici els camins eren de terra. La imatge del càmping la Paz en la zona de la Goleta els crida l’atenció, per allí van passar les primeres dones amb bikini. Era un lloc popular per a celebracions familiars entre la població local. No s’hauria d’haver consentit la construcció de la primera filera de cases a la platja. Abans els cultius es protegien amb baladre i xiprer de la brisa marina, ara les finques tapen l’aire i els temporals. Ens diuen que els edificis s’han menjat els marges.

IMG_9448

En la primera sessió ens han ocupat les transformacions sofertes a la plana litoral, mentre que en la segona sessió tractàrem els principals canvis vall endins. Comencem amb una fotografia del desaparegut tren de via estreta que anava de Carcaixent a Dènia. Era el tren que agafaven per anar a València fent transbord a Carcaixent. Ens diuen que el fet d’anar a València era com anar a l’estranger. Normalment anaven per qüestions de metges. El tren transportava principalment passatgers però també hortalissa, com tomaques, pebres i bajoquetes, i melons, cacau, taronges i arròs. L’ordinari anava amb encàrrecs. Aquest tren també transportava el correu. On està ara la biblioteca estava el moll de càrrega i descàrrega amb magatzem de taronges. Des de la finestra del tren es podien veure els arbres, muntanyes, boscos de pins, la vall, terres amb hortalisses, molins d’arròs amb la seua xemeneia, basses d’aigua per a regar les terres, el monestir de Santa Maria de la Valldigna, etc. Cap a la costa es veien els arrossar i resta de camps que arribaven fins la mar. En aquella època hi havia menys tarongers plantats. Quan arribaven al port del Portitxol anava tan lent el tren que podien baixar i continuar a peu una estona. El tren funcionava com a rellotge per als habitants de Tavernes ja que complia amb un horari establert.

IMG_9461

En les següents fotografies apareixen llauradors al camp i al mercat. En la primera fotografia apareix un home regant, donant-li eixida a l’aigua. Pel que fa al que està plantat al darrere ens diuen que es tracta d’un fesolar o d’un tomacar, encara que les tomaqueres les desullaven i aleshores quedaven menudes. Una alumna recorda que totes les setmanes collien bajoquetes i les venien en el Prado. Es feien de dos a tres collites a l’any, dacsa, cacau, etc. Les terres estaven tot l’any plantades. Només a vegades hi havia que solejar-les i durant tres mesos la terra restava voltejada. En la segona fotografia apareixen dones i homes al Prado de les tomaques. Els preguntem sobre el paper que tenia el Prado en l’economia local i sobre quines verdures i hortalisses es comercialitzaven. Ens diuen que era molt important per als llauradors, allí es venien tomaques, pebres, bajoquetes, cebes, melons, i que arribaven camions per a carregar-les. En aquella època recorden que hi havien cinc magatzems, i que ells marcaven el preu de compra que havies d’acceptar. En el prado mostraves el gènere, així que s’acostumava a posar les peces més boniques dalt de tot i a ocultar les lletges en la part més baixa com a la llotja de peix. Era un prado comarcal ja que venien d’altres pobles del costat. Pensen que era una construcció molt bonica que s’hauria d’haver conservat. La posada en marxa va córrer a càrrec dels homes que llauraven les terres, els carros havien de portar una quantitat de pedra en tants viatges en proporció a les teues possessions. Elles pensen que va costar tant de derruir perquè aquest va estar molt ben construït.

Continuem parlant sobre la muntanya de les Creus. Avui dia el senderisme és una pràctica esportiva prou estesa al nostre territori, però els preguntem sobre aquesta fa unes dècades. Ens conten que abans les creus eren de fusta però que les van cremar, per això ara són de ferro i també més grans. La primera pujada de l’1 de maig va estar organitzada per Don Ricardo en els seixanta que va ser un home que va ser retor a Tavernes. Algunes de les alumnes pujaven vàries vegades a l’any de joves i altres no han pujat mai. Les que ho feien pujaven per la cantera de Benifairó i baixaven per les revoltes. També podien pujar per les Fontetes de Cantus i passaven per la Sangonera.

Respecte a la muntanya de l’Ombria els principals canvis han estat la construcció de bancals, de l’autopista i el pas de l’alta tensió. A la vall hi havia una part humida i una de secà amb oliveres i garroferes, tarongers hi havia pocs.

Recordem a continuació com eren abans els carrers i les places del poble amb un altre grup de fotografies. Els sobta veure com han canviat tant. Ens parlen de la construcció del mur de defensa, abans hi queien pedres pel carrer Barranc i que podien travessar les cases de banda a banda. Pel que fa als canvis positius ens parlen també del clavegueram, de l’enllumenat, de l’empedrat dels carrers, de les voreres, de les millores per a la circulació dels vehicles, etc. Respecte als canvis negatius que s’han produït pensen que ara hi ha massa cotxes, que per a creuar hi ha que mirar bé. Abans la gent feia més vida de carrer, el podien fer més activitats a la porta de casa, com xerrar amb un grup de veïns, jugar els xiquets, berenars i sopars traient taula i cadires, labors i cosir a la vesprada, etc. La gent es deixava les claus al pany de casa o la porta oberta. S’han perdut molts elements com fonts i arbres, el safareig, etc. Pel que fa als carrers i edificis abans més rellevants recorden el carrer Sant Antoni, General Mola, la plaça, el carrer Major, el Passeig, el carrer la Barca i els cinemes que hi havia com el Cinema Ideal, el Principal, el Capitolio, el Astoria, ‘la Rosaleda’, d’estiu i d’hivern, ‘la pista del Nano’ o sala Casablanca per a banquets i ball, la sala Montecarlo que era molt gran ja que anava d’un carrer a l’altre, l’Antic Hospital, el col·legi de les monges, etc. Ens diuen que al Passeig van llevar els arbres i l’Ajuntament va deixar que construïren finques altes que fan ombra, i no ho haurien d’haver permès.

IMG_9540

Acabem amb una vista aèria de l’època sobre el poble preguntant sobre el que hi havia més enllà de la carretera. Hi havia terres de cultiu i hortalissa. El tren era considerat el límit del poble. Ens diuen que el riu estava igual però que el pont és diferent. Damunt de l’assut han construït un altre pas. Al riu sempre s’ha tirat tot, era el desguàs de l’escorxador que provocava fortes olors. Ens conten que antigament estaven estipulats tres dies de gràcia a Tavernes, quan arribava l’aigua de la Font Gran, la resta de dies l’aigua arribava del Clot de la Font.

El paisatge és canvi, allò que conegueren els nostres avantpassats ja no és el mateix que coneixeran generacions futures. De fet, el paisatge a Tavernes ara mateix està canviant, sotmès a diferents dinàmiques naturals i econòmiques. Per exemple, el cultiu de la taronja està en crisi, com ho estigueren fa segles, la canyamel, la morera i l’arròs. Què serà el següent? Ha estat un plaer escoltar durant unes hores a les alumnes i els professors de l’Escola d’Adults Bolomor sobre l’evolució del paisatge local. Per tal de definir el futur del nostre territori cal escoltar als més majors que són els que tenen la clau per comprendre el paisatge que ens envolta.

· Participa amb els teus comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *