Jesús Villaplana mira de prop el paisatge de Tavernes | entrevista 5

05.12.2014 – El dimecres 15 d’octubre l’equip redactor de l’Estudi de Paisatge de Tavernes va entrevistar a Jesús Villaplana al Campus de Gandia. Jesús és biòleg i professor del Grau de Ciències Ambientals de la Universitat Politènica de València. A més és coautor junt a Josep Maria Ferrairó i Fermí Romaguera del llibre “On el verd acarona el blau: el medi natural a la Valldigna” d’edicions La Xara. Vos recordem que s’estan realitzant durant els mesos d’octubre, novembre i desembre una sèrie d’entrevistes a experts i persones coneixedores del paisatge del municipi de Tavernes de la Valldigna per a replegar informació sobre les característiques, les problemàtiques, els valors i els reptes del paisatge. Aquestes entrevistes formen part del procés de participació ciutadana de l’Estudi de Paisatge.

Per a Jesús, la Valldigna és un espai geològic interessant. Comencem parlant de la marjal de Tavernes, aquesta és un connector ecològic que enllaça amb la marjal de Cullera i la marjal de Xeraco i Gandia, i que es troba a la plana d’inundació del riu Xúquer. Actualment a la marjal de Tavernes es conrea gràcies a les bombes que xuclen l’aigua en superfície i la deriven a la mar. La xarxa de sèquies i canals de desguàs, mantenen la connexió ecològica i són llocs de dispersió d’algunes espècies com els peixos i les tortugues d’aigua europees.

Pel que fa a les unitats de paisatge, comentem amb Jesús els diferents noms que reben les serres del municipi segons qui les nomena. En el cas de Jesús, a la muntanya de l’Ombria li dona el nom de vessants nord del massís del Mondúver, i si parlem de les Creus li dona el nom de Serra de Corbera, que és el nom que rep tota la serralada.

Els punts d’observació i els itineraris paisatgístics que més agraden a Jesús són el Racó de Joana perquè es veu tota la plana litoral, també la pujada pel Camí dels Borregos a la Font del Barber, i de la Font del Barber a la Font de la Sangonera, de la que comenta que ha estat molt maltractada pels incendis. El Clot de la Font és un valor d’aquest paisatge.

Jesús ens parla de com ací ens criden molt l’atenció les muntanyes, i no tant els cítrics que considerem un paisatge més vulgar. Les muntanyes, els desnivells, la roca calcària agraden molt, així com també agrada el Mondúver; la proximitat a la mar d’un massís com aquest no és dóna en molts llocs. Jesús pensa que el fons de la vall és una unitat potent encara que durant els últims anys se li hagen afegit polígons industrials i torres d’alta tensió.

En quant a problemàtiques, Jesús destaca que la plana sofreix la construcció de polígons industrials, infraestructures viàries i energètiques i eixamplament de les zones urbanitzades, com els intents dels últims anys amb els PAIs la Vall de la Mar i Massalari. Ha hagut sempre una voluntat d’ocupar la plana, ja que a la muntanya no hi ha tant de negoci que fer. A més, la vall ha patit la mancança de circumval·lació al nucli urbà de Tavernes i també la línia d’alta tensió, que en un principi anava per la muntanya i que finalment es va derivar pel fons de la vall. Jesús pensa quan es va plantejar la derivació de la línia d’alta tensió per la vall ens trobàvem en ple boom urbanístic, i les protestes perquè no es fera van respondre a qüestions estètiques i de salut, per les ones electromagnètiques que podien emetre, però també pels interessos econòmics dels particulars que veien que la seua terra perdia valor de cara a una possible urbanització. La construcció de la línia podia significar un límit a la urbanització.

Jesús també parla de les amenaces que en dècades passades van patir les muntanyes, com els abancalaments d’aquestes amb terra argilosa dels fons de la vall. La gent no veia mal que es feren aquests per a plantar tarongers, ja que ho consideraven igual de natural.

Sobre els reptes, Jesús fa referència a l’abandonament dels camps. Al mantell verd tan característic de la Valldigna li estan apareixent noves tonalitat marrons relacionades amb aquest abandonament. Apareixen noves tonalitats que fragmenten aquesta uniformitat. La qüestió és si existeix algun conreu de substitució. Jesús ens comenta que la Universitat sempre està disposada a col•laborar en intentar trobar solucions alternatives.

Parlem sobre la custòdia del territori, i no ho acaba de veure. Ho veu en les marjals on possiblement fora més factible.

Li preguntem que pensa al respecte de plantejar la qüestió de l’agricultura ecològica a la vall. Creu que potser podria plantejar-se a la zona de la marjal algun tipus de denominació d’origen relacionada amb l’agricultura ecològica que fora compatible amb la conservació del medi. Parla també de com es va preferir el cultiu del taronger en lloc de les hortalisses perquè no necessitava tanta dedicació ni anar tant sovint a l’hort, era agricultura a temps parcial. Ens comenta que quan es cultivaven hortalisses es recollien abans que vingueren les avingudes d’aigua i així no es perdien els conreus, en canvi amb els tarongers quan ve l’aigua de les avingudes molts arbres moren per asfixia radicular. En 20 anys no s’ha aconseguit una collita sencera dels tarongers de la marjal, s’han inventat molts mecanismes per a evitar les avingudes que hem pagat entre tots, s’hauria de fer una reflexió ja que la marjal no és un lloc adequat per al cultiu de cítrics. Al fil parlem sobre el minifundisme, les terres heretades, no vendibles, de superfície de poques fanecades, etc.

Sobre el soterrament de la marjal comentem amb Jesús el que va passar a la finca que pertany a l’empresa “Mármol Compac”. Es van fer desaparèixer varis ullals potents amb l’abocament de restes de la producció de peces de marbre que tenen residus tòxics, malgrat que es tracta d’una àrea especialment protegida, en lloc de portar-los a un abocador autoritzat o controlat. Aquest és un desastre a nivell ecològic, hi ha hagut sentència i l’empresa hauria de començar a traure els abocaments i fer una restauració dels terrenys. Açò va ocórrer just quan començava a elaborar-se el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana.

Respecte a les mesures, Jesús pensa que s’hauria de diversificar l’activitat econòmica en un moment de crisi a la l’agricultura. A més la indústria està malament i el turisme es limita només a dos mesos a l’any. S’hauria de potenciar el turisme d’interior que la gent desconeix aprofitant les potencialitats del paisatge de la Valldigna. Ens comenta el cas de la platja de l’Auir on hi havia plantejada una urbanització junt a espais sensibles com la marjal de la Safor i les Dunes litorals.

També parlem de la restauració que s’ha fet als ullals, no s’ha realitzat molt bé, la plantació de palmeres no és l’espècie més adequada per a situar vora aquests. Moltes vegades no està molt clar el que és una restauració i plantegen una mena de parc urbà en un entorn natural. És essencial la figura d’un tècnic de medi ambient als ajuntaments per realitzar una bona proposta de restauració que recupere la flora i la fauna del ullals i d’altres espais de valor ecològic. Moltes vegades es fa sense criteris. “Es deuria buscar la recuperació d’un espai degradat en volta de fer un lloc per a anar a berenar”. Les dunes també són un altre espai a restaurar, s’hauria de procurar la connexió amb les dunes de Xeraco i Gandia. Actualment hi ha moltes casetes damunt la duna i l’accés es complicat. Malgrat tot hi ha una diversitat de fauna i flora a les dunes, amb espècies molt interessants com la sargantana de cua roja Acanthodactylus erythrurus o el piuló de mar Charadrius alexandrinus que és una espècie que està desapareguent per tot arreu i que sols viuen en aquest hàbitat. A més les dunes han estat declarades LIC (Lloc d’Interés Comunitari) perquè acullen altres espècies de flora i fauna.

Per finalitzar, parlem de l’abandonament del camp, Jesús ens comenta que aquest fet està produint que es recuperen algunes espècies de flora i la fauna, per exemple, teixons (Meles meles) i fagines (Martes foina). No obstant, la part negativa, a banda de la pèrdua econòmica, és que als bancals abandonats, estan proliferant espècies invasores com el plomer de la Pampa (Cortaderia selloana).

Jesús conclou dient que les terres de la Valldigna són molt fèrtils i que s’apostarà per algun cultiu nou de manera que no s’acaben d’abandonar els camps. El problema actual està en les grans superfícies i majoristes que ofeguen a l’agricultor amb els preus mínims que marquen.

Jesús Villaplana | MIRA DE PROP from Participa Tavernes on Vimeo.

· Participa amb els teus comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *