José Roselló mira de prop el paisatge de Tavernes | entrevista 8

30.12.2014 – El dijous 11 de desembre l’equip redactor de l’Estudi de Paisatge va entrevistar a José Roselló. José és membre de l’associació d’empresaris de la Valldigna i gerent de l’empresa “Don Hierro” a Tavernes. José es presenta com un industrial preocupat pel medi ambient, que li interessen els temes relacionats amb la producció i la gestió dels residus de la fàbrica. Ens conta que l’empresa “Don Hierro” compta amb la certificació ISO 9000 en gestió de la qualitat i també amb la certificació ISO 14000 en gestió medi ambiental. En el últims anys l’empresa ha invertit en la investigació i el desenvolupament de nous productes i ha treballat en col·laboració amb l’Institut Tecnològic Metalmecànic (AIMME) i la Universitat Politècnica de València.

Comencem parlant dels polígons industrials, aquests són les zones més oblidades de qualsevol municipi i on menys serveis i zones verdes hi trobem. José ens explica que quan es va implantar la fàbrica de “Don Hierro” van intentar integrar-la en el territori i per això la van envoltar de pins i jardins. També es van plantar arbres d’ombra com la Xicandra (Jacaranda mimosifolica), aquesta es va situar al costat de la fàbrica, actualment és el lloc on els treballadors solen esmorzar pels matins. José ens conta que van triar aquest arbre seguint el consell del seu pare que deia que aquest té una bona ombra però seca, no com la de l’anouer que fa l’ombra humida.

Respecte als polígons industrials de Tavernes, José ens conta que els polígons estan actualment al 20% de la seua ocupació, al respecte pensa que la situació en que es troben és conseqüència de l’actitud que els gestors públics han tingut respecte a aquestes zones. José no entén com davant la situació actual de baixa ocupació els polítics continuen fent promeses de que van a fer més polígons. Es pregunta “Què estem fent mal en política industrial a Tavernes quan els polígons estan al 20% d’ocupació? A diferència dels polígons dels municipis del costat que estan al 50% d’ocupació.”

Tavernes amb vora 18.000 habitants tenia 21 oficines bancàries abans de la crisis. En l’època de bonança econòmica s’han creat moltes empreses, ha estat un poble emprenedor.

Continuem parlant del problema de la baixa ocupació als polígons i José ens conta sobre el cas de Carlet. Ens diu que en un determinat moment les indústries d’aquest municipi van començar a anar-se’n a l’Alcúdia. Per a frenar aquesta situació l’Ajuntament de Carlet va decidir fer un polígon de propietat  municipal amb l’objectiu d’evitar l’especulació i augmentar així el nombre d’empreses que s’implantaven al municipi. Actualment el polígon municipal de Carlet va ja per la tercera fase i s’ha aconseguit que cada vegada entren més empreses, prioritzant la instal·lació d’empreses locals. José ens diu que respecte a les empreses que li agradaria que s’implantaren a Tavernes, prefereix a les xicotetes i mitjanes empreses (pymes) i que no apostaria tant per les empreses multinacionals.

José pensa que el declivi industrial a Tavernes es deu a la tradicional especulació en el sòl industrial, és a dir, al seu preu en relació a altres municipis, i també al tema de les infraestructures. Quan parlem d’infraestructures, José fa referència especialment a la falta de circumval·lació de la carretera CV-50, pensa que no s’ha sabut resoldre bé i que la mala gestió d’aquesta qüestió ha provocat que la carretera CV-50 continue passant pel mig del poble. Oliva i Tavernes són dos municipis que amb una població similar comparteixen el mateix problema del pas de la carretera per l’interior dels seus nuclis urbans.

Parlem de la indústria agroalimentària (taronja i hortalisses) a Tavernes, aquesta va ser molt important al anys 60, va estar per damunt de la indústria de Gandia. En aquests anys va ser fonamental la comunicació per tren de via estreta, és a dir pel trenet que unia Carcaixent i Dènia i que travessava la Valldigna. Actualment ja no queda quasi res d’aquesta important indústria. José ens explica que ser comerciant de taronja era molt sacrificat, es van constituir empreses familiars que venien els seus productes a molts països, per a això sempre comptaven amb a algun familiar en el país de destí. Aquestes empreses han caigut pel pes de les seues estructures familiars. Els fills d’aquests comerciants no van volen continuar amb aquest negoci familiar. A Benifairó si es va produir el relleu en aquestes famílies i actualment tenen negocis forts en el sector agroalimentari. Ara Benifairó és referència a nivell estatal. José ens apunta que actualment a la Valldigna  la indústria agroalimentària està absorbint a molta gent que s’ha quedat sense feina en altres sectors industrials.

En quant a l’agricultura, José diu que la Valldigna “té un territori excepcional amb bon clima i que fa que hi haga un cultiu de taronja molt bo”. Es tracta d’un territori únic amb una gran bellesa del paisatge. Hi ha que treballar per aquesta comarca, reivindicar-la. Recordem que el quilo de taronges de la Valldigna sempre s’ha pagat més car que el produït en altres llocs. La creació d’una marca pròpia seria una possible solució al problema agrícola ja que els productes vinculats a una denominació d’origen tenen un valor afegit en el mercat i asseguren un millor preu de compra per a l’agricultor. Aquesta marca podria ser “Taronja de Tavernes” o “Taronja de la Valldigna”. Ens assegura que aquest tema està present en moltes converses d’empresaris, comerciants i llauradors i que tots estarien d’acord, malgrat això a nivell polític no va endavant cap proposta o si l´ ha agut,  no ha tingud exit.

Li preguntem a José sobre els punts d’observació que destacaria del municipi. Li agraden les vistes des del mirador de la Mediterrània, Racó de Joana, Les Creus i el depòsit de Sant Llorenç. També li agrada la Penya de Migdia, ens recorda com un terratrèmol la va formar, a José li recorda la força de la naturalesa.

Respecte a itineraris paisatgístics, José recomana pujar a les Foies i baixar pel barranc de Cremades, la vista del Poble y de la Vall és espectacular. Aquest itinerari ho ha fet amb bici.

Parlem també de punts d’observació que han desaparegut, José recorda la vista des de l’anterior ermita de Sant Llorenç abans que fora enderrocada per a construir l’autopista, es podia veure tota la vall. José ens recorda el punt des del que, segons la història, el rei Jaume I va veure per primera vegada la Valldigna.

Continuem parlant de la situació econòmica que travessa el municipi,  grans empreses que hi havia a Tavernes han caigut. Centrem la conversa en la platja de Tavernes. José opina que la platja està massa enfocada al turisme nacional i barat, que es caracteritza per ser un turisme molt massificat i de “PPP” (platja, passeig i pipes).

José ha viatjat molt per tot el món, ha estat en llocs de clima semblant a Tavernes com són Califòrnia, la zona de Santa Bàrbara,Monterrey,Carmel, etc. als Estats Units, i ens diu que en aquest país tot el món aspira a jubilar-se i viure en aquestes zones. A José li agrada el model de turisme que ofereixen aquest estat. José pensa que el futur de la Valldigna passa per aspirar a un altre model de turisme de major qualitat i també per atraure al turisme dels monestirs. Al respecte d’aquest model, José pensa que hauria de fer-se un camp de golf que no estiguera vinculat a un gran desenvolupament urbanístic, d’aquesta manera es podria atraure a un turista de major nivell adquisitiu. Continua explicant que com actualment no hi ha hotels de categoria superior per a la gent que vinguera al camp de golf hauria de crear-se una nova infraestructura hotelera i de restauració de més nivell a l’actual. José pensa que aquest model també ajudaria a “desestacionalitzar” el nucli de la platja.

José comenta que, com deia el seu avi, Tavernes està més vinculada històricament a la Ribera Baixa que a la Safor, a nivell geològic comparteixen plaques tectòniques i geomorfològicament comparteixen la trobada amb el sistema bètic i el prebètic. José pensa que cal apostar per la Valldigna i reivindicar els interessos d’aquesta comarca davant de Gandia. Ens posa l’exemple de l’alta tensió, en un primer moment el traçat de la xarxa  anava per la Marxuquera, finalment es va modificar i es va decidir passar per la Valldigna.

Per a finalitzar i fent un resum, José ens diu que caldria dinamitzar el sòl industrial del municipi per a quan passe la crisis, també que caldria apostar per la indústria agroalimentària ja que la matèria prima és bona i treballar per una denominació d’origen, a més de dotar d’infraestructures al municipi perquè els camions no hagen de travessar el poble. Respecte al sector servicis caldria impulsar un turisme de qualitat que combine el turisme de platja, l’interior i el cultural. José pensa que des de l’Ajuntament i l’administració en general s’ha d’apostar per un desenvolupament sostenible que faça possible que la gent continue vivint a Tavernes i que el poble puga  créixer empresarialment. En Tavernes hi ha potencial social, gent treballadora, n’hi han bones terres que donen bones collites, etc. En els pròxims anys Brussel·les recolzarà a les PYMES manufactures, aquesta és una de les estratègies recollides en el Programa Marc de l’Unió Europea Horitzó 2020.

· Participa amb els teus comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *