Pep Sancho mira de prop el paisatge de Tavernes | entrevista 11

pep-sancho-para-web

31.12.2014 – El dijous 11 de desembre l’equip redactor de l’Estudi de Paisatge va entrevistar Pep Sancho. Pep es dedica a la citricultura ecològica a Tavernes i va començar ara fa més de vint anys. Inicià aquest camí per la seua manera de pensar, quan encara la situació a l’agricultura era molt diferent de la d’ara. Va escoltar que a Pego hi havia una secció d’agricultura ecològica en una cooperativa, i va fer un curset a Tavernes. Eren anys en què estaven molt verds en aquestes qüestions. Més endavant es crea el Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV) i Pep s’inscriu l’any 1994. Recorda que en aquell moment hi havien pocs productes i eren molt criticats pels agricultors tradicionals.

Malgrat els obstacles, valora l’experiència d’aquests vint anys de treball com una experiència molt positiva fins al punt de poder afirmar a dia d’avui que l’agricultura ecològica funciona.

Ell comença a vendre la seua taronja a una empresa francesa que se situa a Carrícola. Comença a buscar clients de tot tipus: particulars, botigues, cooperatives de consum, poblets, etc. intentant d’aquesta manera controlar la venta. També envia taronges a Alemanya a través d’una empresa francesa que treballa en l’àmbit europeu. Destaca l importància de respectar al client, oferint-li un producte de màxima qualitat pel que fa al sabor, la dolçor del producte i per suposat, ecològic. Ens conta que els seus consumidors són molt fidels i tenen molt clar com ha de ser el producte d’agricultura ecològica.

Com moltes persones a Tavernes, té parcel•les en diferents localitzacions i algunes són menudes. Les parcel•les tradicionalment s’han dividit per a repartir-les entre els fills i que cap d’ells es quedara amb les considerades menys fèrtils o productives. Sempre s’ha pensat que les terres de la zona d’entrada a la vall com ara l’Albelló, la Tremutxa, el Ràfol, Marjaletes, etc. eren les més fèrtils i càlides. El cordó litoral eren terres dels pobres on es solia cultivar raïm. Més tard apareixerien els tarongers.

Respecte als punts d’observació, Pep destacaria el camí del Massalari que condueix a l’Ermita de Sant Llorenç i al mirador. També les Creus, i el camí que va del Mirador a la Font de la Granata. De l’altra muntanya destaca la senda que passa pel barranc de Cremades o de la Cadira i que comença en el que ell anomena la casa de les pells. A Pep li agrada molt Tavernes, ens diu que “hi tenim de tot, muntanya i platja, es tracta d’un lloc privilegiat”.

Pel que fa a les amenaces, pensa que l’amenaça més gran hui dia és l’agricultura química i transgènica. Els herbicides es continuen utilitzant perquè les empreses químiques tenen molta influència. A més, segons Pep és molt difícil trencar dinàmiques, i es tiren herbicides que contaminen les aigües i realment no fan falta.

Pep diu que en la indústria agroalimentària a l’ús no volen taronges, sinó fotocòpies d’aquestes. No miren per la qualitat del producte. La indústria agroquímica és molt important i l’interessa vendre els seus productes fitosanitaris. La gent s’ha acostumat a menjar pels ulls, fent seus els paràmetres de qualitat de la gran indústria agroalimentària. Aquests paràmetres de qualitat beneficien els interessos econòmics de la indústria i ataquen la sobirania alimentària del consumidor. Això, diu, s’hauria de canviar.

Pep ens diu que “utilitzar herbicida és anar en contra de l’agricultura, ja que la terra està viva i tirar herbicida i adobs de síntesi és matar-la”. L’agricultura no és només l’arbre, és també la terra. Aquesta està plena de microorganismes. L’herbicida després va a les aigües. De fet, ens conta que a Carcaixent i Alzira ja han tingut problemes a la xarxa d’aigües potables a causa de la contaminació per herbicides. Però d’això no s’ha parlat massa.

Respecte a l’agricultura que ell practica ens conta que hi ha molts camins per a arribar, es tracta de ser respectuós amb la terra, les plantes i els animals. Per exemple en l’agricultura biodinàmica empren productes especials per millorar la terra.

Per a ell “la terra és una potencialitat, hi ha molta terra abandonada i gent a l’atur”. Resulta curiós que els supermercats instal•lats al poble siguen els que ens estan venent verdures provinents del Marroc, Andalusia, etc. Tenint les terres a casa i amb la taxa d’atur pels núvols potser podríem fer-ho d’alguna altra manera.

Quan li preguntem pels reptes de l’agricultura a Tavernes Pep pensa que el fet de treballar conjuntament a Tavernes seria molt difícil. Ell pensa que una cooperativa ben portada, és a dir, ben gestionada, funcionaria. És igual que aquesta fóra pública o privada si funcionés bé. Ens conta que fa anys va estar en una cooperativa amb gent interessant que s’ho va treballar però que malauradament va fallar.

Sobre el paper que hauria de tindre la Mancomunitat en tot açò, Pep pensa que el més urgent és donar treball a les persones. Amb l’agricultura ecològica tens un valor afegit sobre el producte i una denominació segura. La marca ecològica ja és una garantia per al llaurador i el consumidor.

Creu que els polítics podrien organitzar coses, ell va intentar fer cursets a peu de camp. Pep pensa que almenys cal apostar perquè la gent tinga un treball digne. A dia d’avui no hi ha res més que l’agricultura a Tavernes, el teixit industrial ha estat molt castigat per la crisi.

Li preguntem si coneix més gent de la contornada que estiga fent agricultura ecològica. Ens diu que a Benifairó i a Simat no en coneix, però que a Xeraco, Xeresa i també al nostre poble sí. Amb un grup de persones d’Alzira volen fer algun tipus de grup de treball i marcar unes línies de funcionament més enllà del segell del CAECV. Per exemple no tirar determinats productes (permesos potser pel mateix CAECV) i pagar un sou digne a la gent que treballe el camp. Apostant així per la sostenibilitat social. A dia d’avui s’estan pagant jornals a 3 euros l’hora, el qual, diu, és molt preocupant. Dins d’aquest grup n’hi han enginyers agrònoms, gent preparada.

Pep sap que a Godella es fa un mercat ecològic cada dues setmanes, podrien fer-se altres iniciatives semblants a Tavernes. L’agricultura ecològica no és només la part econòmica, són moltes altres coses.

L’agricultura ecològica no és sols una activitat econòmica, ens diu que hi ha més aspectes darrere. Ell el que més valora és la gent que ha conegut. Per exemple ens conta que en 20 anys no li han deixat mai de pagar, només dues vegades i ho relata com una anècdota. Tracta en la seua feina amb persones que veuen la vida d’una altra manera. Pensa que és deplorable com es tracta al llaurador en el món de l’agricultura convencional. Hui per hui, pot dir que està molt orgullós i satisfet del seu treball en el camp de l’agricultura ecològica.

Ens comenta que és impossible competir amb les grans empreses i multinacionals que dominen el mercat convencional. Per exemple parlem del que ha passat a Ucraïna. Mentre alemanys i russos continuen intercanviant gas i indústria, ací en canvi tenim la taronja bloquejada per a exportar-la a Rússia. Si el país productor fóra França o Alemanya la cosa seria diferent.

Pep pensa que la cultura i el pensament del nostre entorn bloquegen les possibilitats d’innovar o fer coses diferents com ara l’agricultura ecològica. Per exemple, ell treballa amb una cooperativa de consumidors a Navarra que planifiquen l’any vinent. Tenen una visió estratègica que a nosaltres ens falta. D’aquesta manera saps que si fas melons els tens venuts i a un preu ja fixat.

Per a Pep aquest és un món apassionant, no només pel fet de cultivar sinó també per tot el que hi ha darrere, les persones. És fàcil crear comunitat. Ens diu que “és necessari que canvie la forma de fer en aquest país, pensant més en les persones”.

Per finalitzar Pep vol animar a totes les persones que estiguen temptades a fer agricultura ecològica. El banc de terres i cursets especialitzats, per exemple en comercialització, ajudarien. Ell recomana començar venent els productes al poble.

· Comentaris
  • Majo Respon

    Bones Festes a tots i totes,

    Consultant a la web el programa de festes he llegit que aquestes Festes 2016 el punt d’informació turística està tancat la qual cosa fa de Tavernes de la Valldigna un poble que viu d’esquena al seu potencial turístic. Voldria saber quin cervell ha pensat que en festes no era convenient obrir l’únic punt d’informació per a la gent que visita Tavernes en festes. Tres conclusions (hi ha moltes més) em venen al cap:
    1ª.- Que Tavernes no té res a oferir al turista en Festes Patronals;
    2ª.- Que pense que la gent que visita Tavernes no necessita informació;
    3ª.- Que simplement, la persona que treballa necessita vacances, que són un dret legal (encara que poden fer-se en moments menys importants per al poble que les seues Festes Majors). (No imagine un Gerent de Restauració prenent-se vacances en estiu. Per què quan es tracta d’un servici públic no es fa de la mateixa forma?).

    No podem desenvolupar un poble amb un gran potencial turístic sense atendre al “visitant” com turista potencial per a properes vegades.
    A més a més, la gent de Tavernes és qui millor pot vendre les possibilitats del poble.

· Participa amb els teus comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *