Resum de la primera volta pel terme | De la plaça Major al Racó de Joana

16.12.2014 – El passat dissabte dia 6 de desembre va ser la primera volta pel terme emmarcada dins del procés de participació de l’Estudi de Paisatge. A les 10h00 del matí ens esperaven ja a la plaça Major part dels participants. En aquesta volta no hi ha acudit xiquets, però si dos gossets. Mentre esperem als tardans, vam introduir l’Estudi de Paisatge i el procés que l’acompanya i vam explicar quina anava a ser la dinàmica de treball durant la passejada. Perquè sí, és tracta d’una activitat dissenyada per a generar uns documents i per tant ens hem d’anar a casa amb els deures fets. Per a desenvolupar l’activitat portem molta càrrega que acabem compartint. Farem emprar unes pissarres i uns marcadors verds i rojos, per a senyalitzar aquells aspectes que ens agraden i els que no, i també altres marcadors grocs en forma d’estrela per destacar espais d’oportunitat o reptes per al futur del paisatge del municipi. A més dibuixarem entre tots el recorregut i farem anotacions sobre aquest.

DSCN2614

Dels edificis que conformen l’ambient a la plaça Major destaquem l’edifici de l’Ajuntament, alguns pensen que la darrera reforma va estar encertada i altres que no. Ara es veu l’ampliació per sota d’aquest. Pepe Casimiro ens conta un poc sobre les construccions i els elements que conformaren la plaça abans. Fet recent ha estat la pèrdua de la farola central, a causa d’un programa de la senyoreta Maria Abradelo. Però sobretot el que destaquem de la plaça és la disparitat d’altures i estils dels edificis, ‘cadascun va al seu aire’, a causa d’una normativa urbanística poc en sintonia amb la qualitat del paisatge urbà. Hi ha quòrum, aquesta plaça hauria de ser per a vianants i tancar-la definitivament al trànsit rodat.

Hem decidit que passarem per davant de l’església de Sant Pere, abans de girar pel carreró de la pujada a l’església entropessem amb la font en forma de flor. Als participants no els agrada aquesta font, ocupa massa espai. Abans hi havia una font més discreta que subministrava aigua als veïns que allí baixaven a replegar-la. Amb marcadors verds destaquem algunes cases velles a la cantonada del carrer Major i el carrer Carnisseria. En una d’elles hi ha un plafó ceràmic amb un santet del segle XVIII.

Una vegada arribats a la plaça de l’Església hi trobem un arc d’època morisca. Ens agrada aquest espai urbà. Destaquem amb els marcadors verds els atzucacs o carrerons. Malauradament al carreró de pujada a l’església hi trobem unes pintades que embruten l’escena urbana.

DSCN2622

Continuem pel carrer l’Església, hi ha cases boniques i també curioses, per exemple la casa de fotografia (també problema de la normativa urbanística?) i una casa de taulell cara vista amb motius geomètrics a la que fem fotos i marquem amb verd. Parlem dels cables de la llum que van per les façanes i travessen el carrer contaminant visualment els espais públics del poble. És cosa de l’empresa subministradora d’energia elèctrica. Es parla de la relació d’aquest carrer amb la festa del Corpus perquè hi trobem unes pintades de la festa al terra.

Al girar la vista ens trobem amb una imatge bonica i atractiva del que seria l’ambient original del nucli urbà antic amb el campanar de l’església de Sant Pere al fons del carrer que porta el nom d’aquesta. Dins d’un nucli antic tan desfigurat amb el pas dels anys destaquem aquesta vista amb un marcador verd. Ens preguntem si són necessaris tants bol·lards o pilons. Aquests es col·loquen per separar l’espai de trànsit de les persones de la dels cotxes, però sobre tot perquè aquests darrers no hi aparquen. El millor seria acotar una zona dins del nucli antic lliure del pas de vehicles, una illa per a vianants, només que hi tinguen accés els residents. És la primera vegada que fem emprar el marcador estrela, que farem servir per a destacar espais d’oportunitat o reptes del paisatge per al futur.

DSCN2628

Hem arribat a l’encreuament del carrer de l’Església amb el carrer la Barca i el carrer Empedrat i ja temim dibuixat el primer tram del nostre recorregut cap al Racó de Joana. En la cantonada trobem altre element del mobiliari urbà pertorbador, es tracta dels tests gegants que en aquest cas funcionen més bé com a ‘cendrers gegants’ i així ho destaquem amb un marcador roig.

dibuixos-1a-passejada-1

Al carrer la Barca hi trobem palmeres, on abans hi havia plataners segons ens conta Pepe Casimiro. Els van llevar perquè les fulles i els fruits dels plataners embrutaven els carrers, però els arbres són essers vius i la caiguda de les fulles és una cosa natural. Preferim que tornen els plataners que donen bona ombra quan fa calor. En aquest carrer hi trobem més cases típiques del poble, com la casa del número 29 que encara conserva les mosses a la porta per fer entrar el carretó. Ens comenten que el carrer rep aquest nom per la forma que té en planta el seu primer tram, on es troben les palmeres, que s’eixampla al centre i s’extreta als extrems.

Part del carrer la Barca es troba dins del primer eixample al nucli urbà antic. El límit el conformava el carrer Mitja Galta, que rep aquest nom tan bonic perquè només hi havia cases construïdes a una banda d’aquest. Seguim caminant per aquest carrer i hi trobem una antiga subestació elèctrica a la cantonada amb el carrer Pintor Sorolla. La destaquem amb un marcador roig.

Girem per aquest carrer Pintor Sorolla i se’ns presenta la visió de la muntanya de les Creus. Preguntem als participants si són conscients d’aquesta presència constant de les muntanyes que emmarquen la vall en l’escena urbana. Alguns diuen que a l’estar habituats ja no es donen compte d’aquesta presència als carrers del poble. Conforme pugem pel carrer s’amplia la visió d’aquesta muntanya. En l’encreuament del carrer Pintor Sorolla amb el carrer Sant Antoni ja podem veure les tres creus. Ens agrada la vista. Jordi, del centre excursionista, ens indica que a més es veuen els Castellets, antiga fortificació d’origen ibèric, i les coves de Mossèn Ricard, que malgrat el seu difícil accés recentment han patit actes de vandalisme. Per contra en aquest encreuament destaquem en negatiu la presència d’una gran i lletja rotonda.

DSCN2638

Agafem el Camí de la Dula, Pepe Casimiro ens conta que rep aquest nom perquè era pas del ramat quan el pastor treia les bestioles a pasturar. La dula és el ramat format per animals pertanyents a diferents propietaris i que un sol pastor, pagat per tothom, treu a pasturar. En l’encreuament del carrer la Dula amb el carrer del Mestre Serrano hi trobem altres ‘cendres gegants’. Aquests ens agraden més perquè estan plens de verd. En realitat és la vegetació amb un bon manteniment el que fa agradable els espais urbans. Des d’ací també es veu una vista bonica de la muntanya de les Creus. Algú pregunta perquè el col·legi Magraner rep aquest nom, com que no porta davant ni doctor ni mestre ni alguna cosa pareguda pensem que no fa referència al cognom sinó a l’arbre fruiter, tal volta abans hi haurien camps de magraners per la zona.

Fem camí pel carrer la Dula i passem per davant de l’Institut vell. No és directament el tema que ens pertoca, però tots pensem que la seua rehabilitació clama al cel. Així ho fem contar fent-nos una foto col·lectiva a la seua porta d’accés. Enfront de l’institut l’Ajuntament està habilitant una zona per a soltar els gossos. Aquesta decisió genera discussió entre els participants. La qüestió és que al poble les zones verdes escassegen, i han triat justament aquesta que ha estat utilitzada pels alumnes de l’institut i per la gent del poble sobre tot en festes de Pasqua. Ens preguntem si és necessari fer una zona exclusiva per a animals, sinó poden conviure persones i animals de companyia a l’espai públic. Bé, uns pensen que si, i altres que no. Hi ha diversitat d’opinions.

DSCN2650

Des d’aquesta zona en construcció es veu el cementeri, el seu jardí i el mausoleu de la família Almel·la, es tracta més bé d’una capella cedida per a l’ús comunitari. Parlem dels arbres monumentals o que tenen un valor especial per a la població per diverses raons, aquests són els grans oblidats en la catalogació del patrimoni municipal. A l’entrada al cementeri destaca la presència d’una enorme xicranda (Jacaranda mimosifolia). Aquest arbre bé d’Amèrica. La seua floració d’un color blau violeta és molt característica, quasi abans que apareguen les primeres fulles. Molts recordem l’espectacle que ens dona aquesta xicranda totes les primaveres i estius. Marquem amb una estrela el jardí d’entrada al cementeri com altre espai d’oportunitat ara desaprofitat. Davant de l’escassesa de zones verdes hi ha que aprofitar allò que tenim, com el jardí del Calvari, que deuria de tindre un major ús.

Després de la xicandra del cementeri volem acostar-nos a veure la figuera (Ficus carica) dels Sequers. Aquesta ha quedat arraconada per la nova casa quartell i una zona amb jocs per a xiquets tancada. Com la figuera ara es troba ocultada per aquests elements, alguns pensaven que fins i tot havia desaparegut. Molts han anat a menjar-se la mona sota la seua protecció. És molt gran i bonica, hauria d’estar protegida. És l’única figuera supervivent a l’urbanització d’aquesta zona. Aquesta figuera acompanyaria a algun sequer abans com ho farien altres arbres d’ombra.

Parem a esmorzar, ja fa una bona estona que tenim gana. Ens està costant travessar el poble, hi trobem moltes coses de les que parlar sobre el paisatge urbà. Hem decidit fer-ho vora altre arbre singular. Es tracta d’un ficus (Ficus nítida) enorme al que li han grapat un full amb un plàstic amb informació sobre la normativa de tinença d’animals i les sancions establides per no replegar els excrements i portar els gossos solts. És difícil fer respectar el nostre patrimoni quan el propi Ajuntament fa aquestes coses. Com a senyalització inadequada li col·loquem un marcador roig.

DSCN2663

Des de l’entrada del poble es veuen alguns dels antics Sequers que han quedat a l’altra banda de la carretera. Els marquem amb una estrela, s’hauria de fer alguna cosa amb ells, posar-los en valor, abans que caiguen. Si els sequers hagueren estat protegits no es trobarien en aquest estat d’abandonament actualment. Comenten que podrien integrar-se en un passeig o zona verda. I aleshores surt aquesta demanda del poble de Tavernes que és la construcció d’una andana per a vianants i ciclistes de connexió entre el poble i la platja. Cal cuidar i millorar aquesta entrada al poble. Es veu des d’ací la creu que marcava l’entrada al poble. I també es veu fum entre els camps de tarongers a l’altra banda de la carretera. Estan cremant restes de tarongers. Aquestes no es reutilitzen per a fer compost sinó que es cremen i moltes vegades fent emprar combustible per a forçar la combustió. Es perillós i problemàtic per al medi ambient.

dibuixos-1a-passejada-2

Després de la parada, continuem per la via de servei paral·lela a la carretera CV-50 cap al Racó de Joana. Aquesta via s’empra per accedir a la zona alta del nucli urbà, a l’institut, etc., evitant el tram de travessia urbana de la carretera. Des del poble s’utilitza per accedir al polígon industrial del Teularet, ermita de Sant Llorenç, etc. És una via molt transitada per senderistes i ciclistes que es dirigeixen als senders i camins que des del Racó de Joana donen accés a les Creus, al Massalari, etc. Hi hauria que adequar un espai per a vianants i ciclistes en aquest camí, que podria ser emprada també pels treballadors del polígon que decidisquen no emprar el cotxe per a arribar-hi. Entre la via de servei i la carretera existeix un espai que podria ser aprofitat per a situar una zona verda que a més servira per a millorar la imatge d’entrada al poble. A mà dreta trobem bancals d’oliveres, el propietari de les quals va cedir les que hi podem trobar en la rotonda d’accés al polígon.

Pel que fa al polígon industrial aquest va estar construït massa prop de la carretera, no existeix un espai d’amortiment de l’impacte d’aquest. El polígon es troba pendent d’un pla de reforma interior ja que manca dels serveis bàsics d’urbanització (voreres, clavegueram, etc. ). Així que aquest polígon sembla una ‘ciutat sense llei’. Hi trobem alguns sequers que podrien ser recuperats en aquest futur pla de reforma. És un moment difícil degut a la crisi econòmica, hi ha empreses al polígon que han degut de tancar.

Hi ha moltes ganes d’agafar altura i girem a l’esquerra pel camí del Racó de Joana. Ens sembla que fa falta senyalítica per accedir a peu o amb bici pels camins del poble a la muntanya i a la platja. Els camins del municipi no estan adequats per a aquests tipus de desplaçaments.

DSCN2670

Mentre pugem pel camí, a la dreta hi vegem la pedrera i una antiga fàbrica de sabó que forma part del patrimoni industrial del municipi però que no es troba catalogada. S’ha perdut la diversitat de cultius a favor del monocultiu del taronger. Trobem que hi fa falta que els tancats de les parcel·les siguen més respectuosos i estiguen més integrats amb l’entorn.

Ja hem arribat a l’àrea recreativa de Sant Llorenç, després de la pujada toca descansar una mica. Hi trobem la primera font amb aigua de tot el recorregut, a la qual li han fet pintades. Jordi, del Centre Excursionista, ens conta que malauradament les pintades estan convertint-se en una pràctica massa habitual en els espais per als senderistes a les muntanyes. No hi trobem una raó a aquest fet vandàlic. El dia ha eixit molt clar, des de dalt del Racó de Joana es veu de manera molt nítida la mar, a més el polígon industrial del Teularet, les terrasses de tarongers, la pineda, la carretera d’accés a la platja, el nucli urbà de la platja amb els seus blocs d’apartaments, també la marjal de la Safor, la platja de Xeraco, l’autopista i la carretera nacional, etc. fins perdre’s la vista en el Montgó.

D’allò que podem veure destaquem negativament l’impacte paisatgístic de les pedreres tal i com s’abandonaren i positivament la franja de dunes lliures des de Tavernes fins a Xeraco.

dibuixos-1a-passejada-3

Hi ha una vista molt bonica des de l’ermita, ens fem una foto de grup per tal de mostrar que ens agrada molt. Per a la foto agafem tots els marcadors verds i cridem ‘Vixca Sant Llorenç!’ com quan trauen el sant el 10 d’agost per beneir el terme. Arribats a aquest punt alguns dels participants es pregunten perquè no ha acudit a la passejada cap dels nostres representants polítics.

DSCN2689

El Racó de Joana és un dels racons més bonics que té Tavernes, a més és troba molt a prop del poble a peu. Si un altre dia tenim ganes de fer la passejada més llarga, des d’ací podem continuar cap a la muntanya de les Creus o cap al Massalari. Hi deuríem vindre més a sovint. Hem caminat un poc més per la pista forestal per continuar gaudint de les vistes, ara podem veure a mà dreta l’ermita que ha quedat enrere, però s’ha fet tard i a molts els esperen a casa per a dinar.

Gràcies a Jordi, del centre excursionista agafem la senda que s’agafa des del depòsit d’aigua per fer la tornada al poble més curta i conèixer altre racó, el conegut com Racó del Cementeri. Trobarem varis obstacles que faran més entretinguda la tornada del que pensàvem. Primer ens hem trobat amb dos xicotes aqüeductes, però no hi ha problema perquè qui té vertigen pot superar aquests seguint la senda per baix. Des d’aquest racó es veu la trassera del cementeri, de l’urbanització dels Sequers i de l’institut vell. Més enllà es veu la línia amb les torres d’alta tensió. Tots recordem el conflicte que es va encetar a la vall amb el projecte d’aquesta infraestructura. Amb un marcador roig les destaquem, ‘Qué verda/bonica era la meua vall fins que van arribar les torres d’alta tensió!’.

Arribem a un dels punts més conflictius per als senderistes a Tavernes. A l’altura del Club de Tenis hi trobem un mur i una porta tancada que ens fa votar per les terrasses dels horts del costat fins trobar l’eixida vora l’institut vell. Cal que aquest punt siga solucionat per tal que quede lliure per al pas de les persones que vulguen accedir a la senda.

DSCN2709

Ha estat una jornada molt divertida i participativa, així ho celebrem amb una foto de grup, encara que hem perdut algunes persones i animalets pel camí. Gràcies a tots pel vostre interés en participar en la passejada. Tot allò que hem recollit a través de les fotos i els dibuixos del recorregut seran incorporats en el document de participació de l’Estudi de Paisatge de Tavernes de la Valldigna que serà peça clau per a orientar el futur del paisatge del municipi.

· Participa amb els teus comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *