Resum de la segona volta pel terme | De la plaça 9 d’octubre al Clot de la Font

23.12.2014 – La segona i darrera volta pel terme va ser el passat dia 13 de desembre. Aquestes passejades són activitats programades dins del procés de participació de l’Estudi de Paisatge. A les 10h00 del matí acudírem al punt de trobada, la plaça 9 d’octubre, al límit nord del nucli urbà just als peus de la muntanya de les Creus.Alguns dels participants que han acudit a la primera passejada repeteixen. A més de Pepe Casimiro, ens acompanyen la seua dona Encarna Sansaloni i Fernando Sendra. Els tres han estat entrevistats dins del procés de participació. De totes formes mentre esperem als tardans, introduïm l’Estudi de Paisatge i el procés que l’acompanya i expliquem quina va a ser la dinàmica de treball durant la passejada. A través de les fotos que farem i del recorregut dibuixat amb anotacions podrem extraure dades que necessitem per a l’Estudi. Les conclusions d’ambdues passejades estaran al document de participació definitiu. Així que no es tracta d’una ruta guiada sinó més bé d’una activitat on generarem uns documents. Com en la primera volta farem emprar unes pissarres i uns marcadors verds i rojos, per a senyalitzar aquells aspectes que ens agraden i els que no, i també altres marcadors grocs en forma d’estrela per destacar espais d’oportunitat o reptes per al futur del paisatge del municipi.

IMG_8188

El dia s’ha despertat ennuvolat, però mentre ens trobem a la plaça 9 d’octubre el sol fa la seua aparició. La seua calentor ens acompanyarà durant la resta del matí fent més agradable aquest dissabte de desembre. Els primers comentaris sorgeixen arrel del lloc de trobada triat. Aquesta plaça és un espai molt interessant dins de la trama urbana, per la seua situació, a tocar de la muntanya, per la seua amplitud i les vistes des d’aquesta sobre el poble, la seua configuració amb l’ambient de poble vell amb cases baixetes, la seua vegetació, etc. La plaça 9 d’octubre hauria de ser un lloc tractat amb més cura per part de l’administració local i per part dels veïns i veïnes de la part alta. Els primers marcadors que fem emprar són doncs els rojos. Ens crida l’atenció una font vella sense aixeta en meitat del carrer, i una font nova dins de la plaça amb aixeta però sense aigua. La font ha estat recentment instal·lada i es troba en molt mal estat. Ens diuen que en aquesta plaça se celebren baralles de galls, hi hem trobat una cresta al terra.

A la plaça hi trobem arbres grans i bonics com els pebrers bords (Schinus molle) que destaquen pel seu port ploraner i que marquem amb verd. També destaquem les palmeres, hi trobem de datileres (Phoenix datylera) i de washingtònies (Washingtonia filifera). També hi trobem un gran om (Ulmus minor) en molt bon estat. Els oms han estat afectats per la grafiosi, una malaltia fúngica que ha acabat amb més del 80% de la població d’oms a la península.

Des de la plaça 9 d’octubre decidim passar primer pel racó de la Font del Canut, molt a prop d’aquesta. És altre lloc molt especial del paisatge urbà de Tavernes. Aquesta va ser la font més importants del poble fa 150 anys, va ser la primera en donar servei al municipi. Es va dir del canut per la canya per on sortia l’aigua. A ambdós costats de la font hi ha dos plataners gegants (Platanus x hispànica) que tindran la mateixa edat de la font, tenen un diàmetre a la base del tronc enorme. Parlem del camí del mur de defensa que passa sobre la font i sobre la plaça 9 d’octubre, es tracta d’un recurs paisatgístic de primer ordre per al municipi. En aquest espai humit de vora hi trobem també figueres (Ficus carica), àlbers (Populus alba), etc. Més enrere hi trobem antics bancals d’oliveres i garroferes.

IMG_8205

Baixem pel carrer Canut que té el terra de ciment sobre l’antic empedrat. En aquest carrer hi ha una senyal blava amb una bicicleta. Ens preguntem que significa, “accés restringit a bicicletes?”. Aquesta senyal la vam descobrir mentre hi estàvem amb el procés de participació del Pla de Mobilitat Sostenible. Girem pel carrer Sant Joan Baptiste, la continuació del qual és el carrer Calvari, perquè hem decidit passar per la recent remodelada “replaceta del tío Julio”. Alguns dels participants pensen que la remodelació ha estat encertada mentre que altes pensen que aquesta s’haguera pogut fer respectant més l’ambient original. A la replaceta ja hi ha una pintada de “borone”, hi podem trobar aquestes pintades a tot el terme de Tavernes, ja hi formen part del paisatge antropitzat del municipi. Des d’aquest espai es pot veure un altre element important de la trama urbana del nucli antic. Es tracta del trinquet, ara reconvertit en taller de vestimenta fallera. Ens diuen que els nous inquilins han respectat l’espai interior d’aquest. A vista de pardal el trinquet ocupa un espai important del nucli antic del poble.

RECORREGUT-SEGONA-VOLTA-1

Continuem cap a baix pel carrer Barranc, si mirem cap a dalt tenim una bonica vista de la muntanya de les Creus. Arribem a l’encreuament del carrer Barranc amb el carrer Sant Benet. Ací hi trobem un altre espai interessant del paisatge urbà. Es tracta de la travessera del carrer Sant Benet. Alguns es pregunten si es tracta d’un antic atzucac, però segurament no ho és. En aquest lloc podem veure escales, per tant és un punt negre per a l’accessibilitat de totes les persones. També hi trobem voreres molt estretes en un espai on no han d’accedir-hi els cotxes. En una de les façanes que dóna a la travessera hi ha penjada una banderola amb el nom i la foto d’un xiquet president d’una falla. En els darrers anys açò està convertint-se en un altre element de l’escena urbana. La travessera és un espai infrautilitzat que podria ser recuperat, ho destaquem amb una estrela com a espai d’oportunitat per al futur.

IMG_8230

Hi ha pocs carrers que travessen el nucli urbà més antic de nord a sud. El poble va créixer sobre la vessant de la muntanya adaptant-se de manera intel·ligent a les seues corbes de nivell amb carrers longitudinals de est a oest, els carrers en sentit oposat van aparèixer més tard. En realitat els primers camins transversals van ser els de l’aigua, sobre aquests es construïren els carrers. Des d’aquests carrers transversals a la trama hi tenim les vistes de la muntanya de les Creus cap al nord i de la muntanya de l’Ombria cap al sud.

Ens trobem en el carrer Sant Roc amb una casa amb un bonic antic plafó d’abans de la guerra civil. En el plafó apareix Sant Roc acompanyat d’un gos, aquest sant és protector de la pesta i així ho posa al plafó en llatí.

Abans de continuar pel carrer Barranc els participants volen passar per la plaça Teodor Llorente. Aquesta xicoteta plaça està repleta de tests gegants amb una disposició curiosa. Pensem que és per a evitar que aparquen els cotxes, però hi trobem que hi ha altres maneres d’imperdir-ho. Ara no sembla un espai per a la trobada del veïnat. La plaça agrada, però al mateix temps no perquè està ocupada per aquests tests i perquè s’han perdut moltes de les cases originals que l’envoltaven, com la de la primera farmàcia que va hi haure al poble. Aquesta pèrdua de cases originals és generalitzada, no només s’ha empobrit el paisatge de nucli vell d’aquesta plaça, sinó de la resta de carrers antics de Tavernes. Malgrat açò, en la plaça encara es troba en peu una bonica casa modernista. Un participant encuriosit ha tocat al timbre i la seua propietària ens deixa passar dins. Tant l’exterior com l’interior d’aquest habitatge “de gent rica” no ha estat modificat gaire. El taulell ceràmic amb motius vegetals ha estat dissenyat expressament per a aquest espai i és realment una obra d’artesania, com la resta d’elements que hi podem trobar, portes, reixes, llums, cortinatges, etc. Alguns dels participants coneixen a la propietària i conversem una estona amb ella. Per aclamació grupal queda pendent una altra passejada per visitar les cases antigues i boniques que encara es conserven al poble.

IMG_8237

De la plaça Teodor LLorente ens dirigim ara al carrer Sant Joaquim, un altre carrer amb un interessant ambient urbà. Aquest curt carrer finalitza en el carrer Santa Bàrbara. El carrer és molt recte si el comparem amb la resta de carrers que baixen de la part alta. Així que la vista que tenim cap al nord del nucli i cap a la muntanya de les Creus és prou diferent respecte a la del carrer Calvari. Aquest carrer es troba en bon estat, malgrat que s’haguera pogut conservar l’empedrat original, i així ho remarquem amb verd. L’empedrat original no ha estat conservat en cap espai urbà del municipi.

IMG_8253

RECORREGUT-SEGONA-VOLTA-2

Seguint les trapes del clavegueram del nucli urbà podem conèixer l’evolució urbanística d’aquest. Al carrer Sant Josep amb l’encreuament amb el carrer Santa Bàrbara hi trobem una trapa que data de l’any 1948. En aquest carrer està l’església de Sant Josep, antigament aquesta església estava fora del nucli urbà, era com una ermita, i amb el creixement d’aquest va quedar absorbida. Volen passar pel començament del carrer Sant Agustí per a veure una altra casa emblemàtica de Tavernes. Es tracta de la casa Alberola. Irònicament escriuen a la pissarreta “casa típica de Tavernes”. Aquesta vegada no hi trobem a ningú que ens òbriga la porta.

De baixada cap al sud del nucli urbà pel carrer Barranc ens trobem amb el carrer Papa Juan XXIII, antic carrer “rejolar”, i carrer Cervantes, antic carrer la serra. Aquests carrers es deien així per l’activitat que acollien. Encarna i Pepe ens diuen que moltes vegades han demanat a l’Ajuntament que conserven a la placa junt al nom nou dels carrers els noms antics, ja que aquests ens parlen de la història del municipi. Per l’Antic Hospital, avui centre Social Dolores Rojas, hem decidit no aturar-nos, si passem per aquest important edifici inclòs dins del patrimoni local protegit ja no arribem al Clot a hora.

Hem creuat la carretera i ens trobem davant del magatzem del “pallero”. En el lloc que ocupa aquest magatzem abans hi havia l’antic Molí Colomer. Darrere la Casa de la Cultura hi han ara unes finques altes on abans hi havia l’antic Molí Galiana. Aquests dos molins antigament estaven fora de la trama urbana, al créixer el nucli van ser absorbits per aquest. La pèrdua d’elements del patrimoni local com la dels molins la marquem amb un marcador roig. Darrere de la Casa de la Cultura també hi trobem plataners (Platanus x hispànica), aquests plataners d’ombra són l’únic que queda de l’antic ferrocarril de via estreta Carcaixent-Dènia i segur que tenen vora 150 anys. Aquests arbres acompanyaven a l’antiga estació. En aquest espai al darrere de la casa de la Cultura que ha estat recentment asfaltat hi trobem que manquen uns elements informatius sobre l’antic traçat del tren i de l’antiga estació.

IMG_8274

Ens dirigim ja al Clot de la Font, mentre ens allunyem del nucli urbà parem una estona per remarcar l’estat degradat d’aquest entorn periurbà, ho destaquem amb un marcador roig. Hem trobat una peça de l’antiga via del ferrocarril en un camp de tarongers. Sobre l’assut ens traiem l’esmorzar, s’ha fet ja tard i tenim molta gana. Com a la primera passejada en la nostra travessia urbana hem trobat moltes coses sobre les que parlar. Ara ja és hora d’endinsar-nos en el paisatge agrícola de la vall. Ací recordem que no queda res de l’antic primer llavador, no s’ha conservat res d’aquest. Tampoc queda res de l’escorxador. Vora l’assut “cimentat” hi trobem una bonica tapia de pedra, com haurien de ser aquestes primeres tàpies de les grans finques de tarongers.

RECORREGUT-SEGONA-VOLTA-3

Continuem aquesta segona passejada pel camí del Clot. Des d’aquest podem tindre unes boniques vistes a la muntanya de les Creus i a la muntanya de l’Ombria. Hi trobem molts camins que hi donen al camí del Clot tancats amb cadenat. Molts d’aquests camins són públics, no deuria permetre’s aquesta pràctica. Per exemple el camí del pas de Cendra que trobem tancat arriba al riu Vaca. Recordem perquè el riu es diu Vaca, ja que neix del Toro, i el seu afluent es diu el Badell, encara que ve del vedell, fill de la Vaca. A la partida aquests camins són de la Comunitat de Regants, és una cosa força estranya, i que dificulta el fet d’acostar-se a aquesta part del territori. La visió de l’ombria tota verda impedeix a alguns dels participants fixar-se en l’element més impactant que ens acompanyarà durant el que resta del matí, les torres i la línia d’alta tensió. Malgrat açò, el paisatge de l’Ombria rep tots els marcadors verds, màxima qualificació.Mentre trepitgem el camí del Clot hem fet vàries parades per a veure quines varietats de tarongers hi han plantats, si les taronges estaven ja per a collir, etc.

IMG_8295

RECORREGUT-SEGONA-VOLTA-4

A l’encreuament del camí del Clot amb el camí de l’Ombria hi parem. Ací hi havia una antiga canaleta, barranc de la Canaleta, que portava l’aigua del Clot cap a la població. Aquesta ha estat soterrada. Alguns participants més majors parlen que venien a berenar a la desapareguda canaleta. Des d’ací es veu el nou institut, amb un marcador roig destaquem aquest nou element. Als participants els semblen “nínxols del cementeri”, és a dir, que no han sabut integrar-lo massa bé amb l’entorn. La nova zona del Vergeret és remarcada també amb roig pels participants, a la pissarra escriuen “mamotretos Vergeret”. Parlem de com ha estat possible que deixaren construir edificis tan alts tan a prop del riu, s’ha perdut una oportunitat històrica de treballar de manera integrada amb el paisatge la trobada del poble amb el riu. Parlem també de la situació urbanística d’aquest sector.

IMG_8341

Conforme pugem en altura aquesta visió impacta més, també les torres d’alta tensió es fan cada vegada més visibles,ja no hi trobem sempre un verd fosc al darrere. Amb un marcador roig tornem a destacar el pas de la línia d’alta tensió. Pel que fa a la visió del poble ara que ens hem allunyat més no destaca ninguna altra zona verda que la del Calvari. Com hem comentat amb anterioritat aquest espai hauria de tindre més presència en la vida pública del municipi, és un espai desaprofitat. Parlem que si hi hagueren més zones verdes potents i connectades, el nucli urbà estaria millor integrat entre el paisatge forestal i l’agrícola de la vall. Malgrat els darrers creixements en altura encara es pot veure el campanar de l’església de Sant Pere. Aquest campanar antigament era la construcció més alta del municipi. Els participants escriuen a la pissarra per a destacar amb roig aquets contrast “poble de Betlem vs poble de Manhattan”, per a dir que és com si hi hagueren dos pobles. En la fotografia que prenem també apareix una altra torre d’alta tensió, no hi ha foto que fem que no aparega alguna torre o la línia.

RECORREGUT-SEGONA-VOLTA-5

A esta hora del migdia la muntanya de l’Ombria rep una llum molt bonica, que es filtrada per la densa vegetació. A l’hivern els raigs del sol van molt més inclinats i creen aquests bonics efectes. La llum, l’hora, l’oratge, les estacions, etc. influencien la percepció que tenim d’un mateix paisatge.

IMG_8347

Per fi arribem al Clot de la Font, destí d’aquesta segona passejada, i així ho celebrem amb una fotografia del grup. D’aquest enclavament va eixir la primera conducció que va donar servei d’aigua potable al municipi. Les aigües del Clot de la Font i de la Font del Bolomor són similars perquè ambdues venen de la muntanya de l‘Ombria. A més de la font ens parem a observar l’escultura que ha estat recentment instal·lada en l’entorn d’aquesta. Ens conten que l’artista Xaro Bonilla ha pretès que estiguera integrada el paisatge que l’envolta. En aquest espai hi trobem grans arbres, àlbers i oms relacionats amb la presència de l’aigua. Hi vegem també a l’entrada d’aquest paratge una antiga casa de propietaris de camps amb la seua basa que regava per gravetat les terres a sota d’aquesta.

Continuem pel sender que ens durà a la casa Mesquida. Hem arribat a temps de veure el color daurat de les fulles del ginkgo (Ginkgo biloba) a la tardor. A l’entorn de la casa hi ha un gran exemplar d’aquest arbre. Aquestes fulles restaran ja poc de temps en l’arbre. Ens conten que l’antic propietari de la casa era un amant de la botànica, per això va fer plantar junt a la casa alguns exemplars d’arbres en aquells moments exòtics per al municipi. Així hi trobem també una eritrina o arbre del coral (Erythrina crista-galli). Un dels participants ens diu que es tracta d’un arbre fòssil, ja que l’origen d’aquest arbre data d’una època molt llunyana. També comentem que quan la bomba d’Hiroshima aquest arbre es va convertir en un emblema de la supervivència. Destaquem aquest ginkgo i el gran pi pinyoner (Pinus pinea) que hi trobem al costat amb marcadors verds. Com diguérem a la passada passejada hi ha arbres, com aquests, que haurien d’estar catalogats pel municipi i per tant protegits de qualsevol mala decisió que els perjudicara.

IMG_8376

Passem de la part darrera de la casa a la part davantera. Un dels participants es du una desil·lusió al trobar-se-la en aquest estat, transformada i abandonada. Es tractava d’una casa de camp molt bonica d’una família benestant de Tavernes, quan els propietaris terratinents vivien junt als seus camps. Hi queda el volum original de la casa antiga però pegat hi trobem un afegit de major altura. No hi queda res de la construcció original, només el detall dels bancs de manisa al pati d’accés. Des de l’entrada principal al conjunt hi trobem vistes a la subestació elèctrica, i també a una de les torres d’alta tensió.Com que ja n’hem vist moltes torres en el nostre camí, aquesta per la que passem a ben a prop, al sortir de la propietat, li col·loquem tots els marcadors rojos i una pissarra on escrivim “les torres Eiffels de la Valldigna”.

RECORREGUT-SEGONA-VOLTA-6

Hi trobem camps de tarongers amb el reg mecanitzat a una banda i altra del camí d’eixida. El reg a degoteig fa que estiga desapareguent el patrimoni hidràulic de la vall, més encara quan n’hi han ben pocs elements d’aquests catalogats i protegits. Només estan catalogats alguns molins com el Molí del Pla, recentment rehabilitat, que veiem de lluny al passar per aquest camí d’eixida. De totes maneres d’aquest molí només es conserva l’espai, no hi queda cap element original dins d’aquest. Mentre eixim ens acompanya un altre bonic mur de pedra que tanca la propietat de la Casa del Mallorquí que més avant descobrirem. Des d’ací la subestació ja es fa molt present i tots els cometaris es focalitzen en aquesta. Fernando Sendra ens explica d’on ve l’energia que es distribueix des d’aquesta, Cofrents i Cortes-La Muela. Aquesta instal·lació necessària per a dur l’energia cap a la costa té un fort impacte en el paisatge de la vall. La qüestió és si la Valldigna era el millor lloc per a fer passar la línia d’alta tensió, cadascun diu la seua opinió al respecte.

IMG_8398

Enfront de la subestació hi trobem una bonica casa de camp coneguda com l’Hort del Mallorquí. En honor al seu nom al balcó central queden restes d’una antiga mallorquina. Aquest tipus de tancament no és fàcil de veure al nostre entorn. Ens diuen que en el moment de la repoblació hi van vindre moltes famílies de l’illa de Mallorca i Eivissa. A ambdós costats del balcó central hi haurien abans dos plafons ceràmics amb sants que a dia d’avui han desaparegut. Aquestes grans propietats estaven normalment al càrrec d’una família de “massons o guardessos”. Aquesta casa la destaquem amb un marcador verd i una estrela. Es tracta d’una casa que podria ser recuperada per a donar-li un ús tant privat com públic. El problema és que a la seua porta ha estat construïda la subestació elèctrica.

IMG_8429

Continuem pel camí del Pla ja de tornada al poble i ens fixem en el mant d’agrets grog i verd (Oxalis pes-caprae var. Pleniflora) que cobreix el terra dels camps de tarongers, aquest és un element típic del paisatge d’hivern a Tavernes. Aquesta herba és molt cobejada pels porcs senglars que habiten les muntanyes i baixen a la vall fent-hi grans clots als camps.

Després passem per una fàbrica de pinsos, que queda a mà esquerre. Aquesta gran instal·lació vora el camí abans era un discret molí ara perdut. Enfront de la fàbrica de pinsos hi trobem la casa i el motor del Rutllo. En aquesta propietat tancada amb un mur de pedra es conserva una antiga xemeneia octogonal de gasogen. Les terres de la vall van pertànyer al Monestir durant molts segles, és quan arriba la desamortització quan comença el fenomen de l’especulació. Les antigues grans finques i propietats eclesiàstiques van anar a parar a mans de propietaris adinerats.

Fernado Sendra, el nostre convidat especial no ha deixat de contar-nos tot allò que sap del nostre paisatge, és una persona que contagia la seua curiositat. Així descobrim a mà esquerre del camí una antiga sènia i bassa més o menys conservada. Aquesta sènia funcionava amb tracció animal i omplia d’aigua la bassa contigua.

IMG_8465

RECORREGUT-SEGONA-VOLTA-7

Ens acostem ja al final del nostre recorregut i el poble ens dona la benvinguda. Conforme ens acostem la zona del Vergeret es fa més visible. Ho destaquem amb un marcador roig i escrivim a la pissarra “arribant a Manhattan”. Aquesta passejada ha estat ben llarga i completa. Ens ho hem passat de nou molt bé i hem pogut raonar sobre moltes de les coses que ens agraden del nostre paisatge, d’allò que s’ha perdut en el temps (malauradament hem perdut molt), dels impactes sobre aquest paisatge, dels reptes que té aquest territori, etc. Tanquem la segona volta pel terme amb una nova foto de grup on fem sortir tots els marcadors. Hem estat de nou poquets en aquesta passejada, ens haguera agradat poder compartir aquests moments amb un major nombre de ciutadans i ciutadanes de Tavernes. Esperem que poc a poc la cultura participativa arrele en el municipi, cal que passem a l’acció i que reclamem el nostre dret a un paisatge de qualitat.

IMG_8471

Encara teniu l’oportunitat de dir la vostra a través de la consulta pública que trobareu a http://consultapaisatge.participa.tavernes.es/. També podeu fer la vostra contribució al mapa col·laboratiu, de valors i amenaces al paisatge, i a la línia en el temps sobre l’evolució històrica del paisatge de Tavernes. Trobareu informació sobre aquests tres instruments i sobre el procés de participació a http://participa.tavernes.es/estudipaisatge/.

 

· Participa amb els teus comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *