Vera Pons mira al paisatge de Tavernes | entrevista 10

31.12.2014 – Al mes d’octubre l’equip redactor de l’Estudi de Paisatge va entrevistar a Vera Pons. Vera és de Tavernes de la Valldigna però actualment viu a Lima i treballa allí com gestora cultural al Centre Cultural d’Espanya en Lima, Ambaixada d’Espanya en Perú. Vera és Historiadora de l’Art i investigadora, és a més autora del llibre “La Valldigna. Diàlegs de Paisatge” editat per la Mancomunitat de la Valldigna. Vera ha col·laborat en altres publicacions relacionades amb el paisatge de la Valldigna com per exemple al llibre “Noves dinàmiques territorials a debat” editat també per la Mancomunitat de la Valldigna i dirigit per Juan Tormo, arquitecte municipal de Tavernes. En aquest llibre Vera presenta una interessant proposta museogràfica per a la Valldigna anomenada Espai Mediterrani. La proposta es recull al capítol 3.4 Espai Mediterrani (pàgines 393 a 400). A continuació publiquem un extracte:

“Així doncs, l’esbós que es llança a debat partiria d’un projecte museogràfic, que implicaria tota la Valldigna, el territori que la compon però també els seus habitants. El nostre llenguatge museogràfic aniria més enllà de les peces de col·leccionista, dels textos explicatius i de les imatges il·lustratives. (…). Espai Mediterrani tractaria d’interpretar l’espai com un lloc on la població de la Valldigna buscaria la seua explicació com a poble d’un territori delimitat, i també seria una forma de presentació per als visitants. Per a portar-ho a terme es dotaria d’una infraestructura al territori, d’un muntatge museogràfic que giraria entorn de dos eixos: el temps i l’espai, capaços d’explicar les lògiques del lloc i les relacions de l’home i de la naturalesa. Un model de museu que s’adapte a la diversitat del nostre territori, que pose en valor tots els seus recursos, el seu medi ambient, la seua cultura material i les seues tradicions, d’esta manera ens acostaríem al concepte de museu a l’aire lliure i d’ecomuseologia, un museu d’acord amb el seu temps,  habitants i territori.”

Per a realitzar l’entrevista se li van enviar per correu-e  les preguntes ja que la distància i la diferència horària feien difícil trobar-nos. Les qüestions que se li plantejaven tractaven sobre les problemàtiques, els valors, les característiques i els reptes del paisatge de Tavernes de la Valldigna. A continuació publiquem el text que Vera va enviar.

PREGUNTA 1. Sobre una ortofoto i un mapa amb les unitats de paisatge ja delimitades marcar sobre quin àmbit territorial es vol parlar

RESPOSTA

Serra de l’Ombria

PREGUNTA 2. Identificar les unitats de paisatge (els paisatges) que es coneixen, enumerar que els diferencia de la resta, posar-les nom i delimitar-les

RESPOSTA

– Unitat de paisatge 1

Serralada de Corbera, popularment coneguda com a Muntanya de les Creus (Forma part del sistema Ibèric)

Situat a la part nord-est del municipi de Tavernes, paisatgísticament es delimita per ser un sistema muntanyós, de geologia escarpada i de pedra calcària.

-Unitat de paisatge 2

Massís de Mondúber, popularment conegut com a Muntanya de l’Ombria ( Forma part des Sistema Bétic)

Situat a la part sud-est del municipi de Tavernes, paisatgísticament es delimita per ser un sistema muntanyós, també de naturalesa calcària i amb un sistema d’aqüífers i filtracions d’aigua més complex e important que la Serralada de Corbera.

-Unitat de paisatge 3

Nucli urbà de Tavernes de la Valldigna

Situat en la planura de la Valldigna i a la falda de la muntanya de les Creus, històricament es el lloc on es van assentar a conviure antigues comunitats poblacionals fins a arribar a l’actualitat . Hui en dia es presenta com un paisatge urbà desordenat.

-Unitat de paisatge 4

L’horta

L’horta de Tavernes s’estén per tota la planura de la vall, de nord a sud des de la falda de  la muntanya de les Creus fins a la falda de la muntanya de l’Ombria, i d’oest a est fins a arribar al sistema de dunes. Actualment és un paisatge deprimit.

-Unitat de paisatge 5

Zona de Marjal

Situada entre el cordó dunar de la marina i el límit que senyala el camí Real, és un paisatge d’una riquesa ecològica molt elevada, encara que és un paisatge molt agredit històricament des de fa uns anys és un paisatge visible.

– Unitat de paisatge 6

Nucli urbà de la Platja

Situat en el litoral de la Valldigna, és un paisatge que canvia estacionalment en funció dels canvis d’estació. S’utilitza com a lloc de segona residencia sobretot durant els mesos d’estiu per la seua ubicació privilegiada en les proximitats del Mediterrani.

–  Unitat de paisatge 7

El sistema o cordó de dunes es localitza en dues zones flanquejant el nord y el sud del nucli urbà de la platja de Tavernes, és a dir, que el cordó dunar queda partit en dues àrees. La pressió urbanística ha destruït quasi la meitat de les dunes i la segona línia de dunes existents queda frenada per l’avanç de les àrees de cultiu i per la transformació de les casetes d’arpers en segona residencia.

– Unitat de paisatge 8

El mar Mediterrani

PREGUNTA 3. Identificar els principals valors (ambientals, culturals i patrimonials, i visuals), però sobretot pel que fa als intangibles (estètics, socials, simbòlics, identitaris, religiosos, perceptius, etc.). 

RESPOSTA

Serra de l’Ombria

-Valor mediambiental pel seu ecosistema natural, per la flora i fauna que conté a través del bosc mediterrani. El valor mediambiental també s’atribueix pel ric sistema d’aqüífers subterranis que conté que es reflexa a través de nombroses cimes i coves productes de la seua geologia calcària.

– Valor cultural: que li atribueix la població de la Valldigna a aquesta unitat de paisatge, un exemple seria el lligam que antigament tenia el llaurador en l’ombra que projectava l’anomenada Penya del Migdia. Aquesta penya o xicotet massís actuava com a rellotge agrari.

– Valor patrimonial: La Serra de l’Ombria és  bressol d’alguns jaciments arqueològics, el més important el de la Cova del Bolomor.

– Valor espiritual: la muntanya de l’Ombria és un pulmó verd, un paisatge relativament allunyat dels nuclis urbans on el ciutadà pot esplaiar-se, evadir-se i connectar-se amb la naturalesa.

– Valor social: els ciutadans de Tavernes i de tota la Valldigna s’aproximen freqüentment a les proximitats de la Serra de l’Ombria per a realitzar activitats lúdiques, passejos o encontres tradicionals com el que es realitza anualment cada mes de juliol al Clot de la Font.

PREGUNTA 4. Enumerar les principals problemàtiques, amenaces i potencialitats dels paisatges tractats.

RESPOSTA

– Problemàtiques: filtracions  nocives a les xarxes hidrològiques subterrànies. Aquesta problemàtica va més enllà de l’àmbit municipal de Tavernes, ja que les filtracions nocives que contaminen les aigües dels aqüífers del Massís del Mondúber provenen de diferents focus. Aquesta problemàtica, tan complexa d’abordar, afecta directament a la qualitat de l’aigua de la principal via hidràulica natural de la Valldigna: el riu Vaca.

– Amenaces: riscs d’incendis forestals.

– Potencialitats: recursos mediambientals (bosc mediterrani) sendes verdes PR-CV, jaciments arqueològics (Cova del Bolomor, Cova del Caçador, etc.)

PREGUNTA 5. Reptes del paisatge.

RESPOSTA

Com que no hi han interessos econòmics que recauen directament sobre aquesta unitat de paisatge i la majoria de sol està protegit com a sol no urbanitzable i de protecció mediambiental, el paisatge no ha sigut objecte d’agressió ni de transformació immediata.

El paisatge de la Serra de l’Ombria i la seua posada en valor, recau en gran part sobre la posada en valor dels seus recursos mediambientals i culturals citats anteriorment.

Un dels reptes, podria ser aproximar al ciutadà a la Serra de l’Ombria fent valdre les potencialitats citades a la pregunta anterior. Aportar al paisatge un valor afegit a la dimensió de paisatge natural,  és a dir, veure en la Serra de l’Ombria més que una simple muntanya.

· Participa amb els teus comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *