Vicent Altur mira de prop el paisatge de Tavernes | entrevista 2

24.11.2014 – El dia 8 d’octubre vam quedar al campus de Gandia amb Vicent Altur. Vicent és geògraf i professor de l’Àrea d’Urbanística i d’Ordenació del Territori del Departament d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de València. Vicent és de Tavernes, però viu a Xeresa des de fa 15 anys. L’entrevista forma part del procés de participació de l’Estudi de Paisatge i ha estat realitzada per l’equip redactor d’aquest.

Comencem parlant amb Vicent dels diferents noms que reben les dues unitats de paisatge forestals que emmarquen la vall, la muntanya de l’Ombria i la muntanya de les Creus. El botànic Cavanilles denominava a la primera d’aquestes “montes de Valldigna”, però Vicent Altur prefereix el nom de l’Ombria perquè respon millor a la seua orientació i a la gran visibilitat des del poble. En el cas de les Creus, podem dir que cada municipi denomina cada tros de la serra de Corbera que té més a prop d’una manera diferent, per exemple, a Alzira és la serra de les Agulles, a Favara el pic de la Mola, a Corbera la serra de Corbera i a Tavernes la muntanya de les Creus.

El punt d’observació que més li agrada a Vicent és des de dalt de les Creus, pensa que la vista és més bonica que des del Mondúber, per exemple, perquè té una cota més baixa i la visió és menys forçada la qual cosa permet identificar els elements amb major facilitat, no obstant això, és un lloc al que no pot accedir-hi molta gent. Ens conta com, durant una legislatura en la que va estar el PSOE a l’Ajuntament de Tavernes, es va proposar fer una pista accessible per a fer un mirador des del Pla de les Creus, va ser una idea interessant en el seu moment que ara seria impensable de realitzar degut a la normativa en matèria de Medi Ambient i la entrada en la Xarxa Natura 2000 d’aquest espai.

Quan parlem d’itineraris paisatgístics, Vicent parla de l’itinerari del Clot de la Font com el més popular i el més utilitzat ja que són pocs kilòmetres i en pla. A ell personalment li agrada pujar a les Creus per les fontetes del Cantus perquè vas per la cresta de la muntanya i veus Sueca, el Mondúber i la Vall, però pensa que és cert que té molta pendent i no pot arriba tot el món.

Vicent ens conta com per al 150 aniversari del Clot de la Font, li van plantejar des de l’Ajuntament de Tavernes treballar el recorregut de Tavernes al Clot com un itinerari paisatgístic.  L’objectiu era donar una xerrada comentant diferents imatges d’aquest. A partir de l’itinerari, parlem amb Vicent dels porrats, que podrien traduir-se per “Romerias”. El porrat fa referència a fruits secs torrats. Abans el porrat del Clot, el de la Sang, era festa de migdia, i sempre ha sigut el segon dimecres de juliol. Continuem parlant amb Vicent de festivitats destacades i de com el dies de Sant Jaume i Sant Llorenç marcaven el principi i el final de l’estiueig a la platja de Tavernes. Quan no havien cases a la platja, la gent s’anava amb carros amb els animals, dormien a barraques i a la tornada de l’estiueig paraven abans a l’ermita per a celebrar el dia de Sant Llorenç. Una vegada s’acabaven les festes majors de Tavernes començaven les de Gandia. La festa la van anar avançant des de finals de setembre fins la primera o segona setmana d’aquest mes per a evitar les pluges.

En quant als valors intangibles, Vicent pensa que els valors més rellevants d’aquest paisatge són la proximitat a la mar i la varietat d’ambients. No li donaria la màxima valoració a aquests ambients però pensà que tenen elements rellevants com el casc urbà i les Creus. Si parlem del casc urbà, Vicent apunta que el creixement en altura de la zona baixa impedeix la vista cap a la part alta, i cap a la muntanya, que és una zona molt representativa i desconeguda, i que actualment és un àrea prou marginal.

Sobre les amenaces a aquest paisatge, en l’àmbit forestal Vicent pensa que el major perill són els incendis, i al nucli urbà la major amenaça és la tendència a créixer, a més de la pèrdua d’espai agrícola que comporta. Per a Vicent, que el poble estiga envoltat  per polígons no és encertat, el primer que troba la gent quan arriba al poble són els polígons, aquests estaven en un principi a prop del nucli urbà i conforme aquest ha crescut s’ha anat topant amb ells. Hem comentat on col·locar els polígons, qüestió difícil, perquè encara que el terme municipal és gran, hi han pocs llocs per a localitzar-los ja que més del 60% del terme és muntanya i també perquè es troben extenses zones de marjal i zones inundables protegides a la plana.

Vicent Altur ha conegut la zona de marjal amb horts d’hortalisses, abans dels cultius de cítrics i de la construcció de l’autopista. Davant la construcció d’aquesta hi va haver molta oposició de la població local. Vicent conta que va veure plànols on l’autopista discorria per mig de la marjal. Aquest traçat no va realitzar-se i es va traslladar a l’ubicació actual. Les raons per les que es va desplaçar el traçat són diverses, hi ha diferents versions dels fets, una d’aquestes versions apunta al fet que l’empresa Rustica S.A. tenia un projecte a Xeresa i no volien que passara per allí perquè creuava el seu projecte “Ciudad Venecia”. Altres diuen que a Gandia no volien que es tallara la connexió entre el poble i la platja. Van sorgir en aquest moment molts arguments en contra de la presència de l’autopista, com per exemple, que fragmentava les finques agrícoles, que anava a funcionar com una pressa de contenció o que disminuiria el turisme a la platja de Tavernes, ja que si no hi havia un accés directe es temia que molta gent s’aniria a altres platges properes on si hi havia eixida directa.

Respecte als reptes d’aquest paisatge, Vicent creu que és important que no s’abandonen els camps. En el moment actual pareix que s’ha aturat l’avanç de la “taca marró” d’abandonament, possiblement per causa de la crisi.

Parlem també de mesures de protecció, Vicent pensa que des de l’administració caldria protegir elements puntuals, edificis monumentals o paratges singulars que aporten una millora qualitativa del paisatge i que no es troben protegits a nivell autonòmic o estatal. Per exemple, ermites, molins, les Creus, les cases abandonades de la Sangonera, els assuts, les vistes, etc. que donen personalitat al paisatge. Hi ha molt protegit a nivell extensiu però no a una escala més menuda, local, i en aquest sentit un ajuntament podria assumir la seua protecció.

Vicent pensa que a Tavernes s’ha destruït molt patrimoni rellevant com, per exemple, els safareigs, l’escorxador, o el ‘prado’ de les tomaques. Per a evitar més pèrdua cal sensibilitzar a la població cap al respecte al patrimoni local, i això no s’ha fet des de cap partit que ha governat al municipi.

Vicent també comenta que per a un municipi turístic el paisatge hauria de ser un motor per a l’activitat econòmica. Hauria de fomentar-se el coneixement de l’entorn i ampliar l’oferta turística de la platja, per exemple al Cambro. N’hi han cases ben conservades que podrien utilitzar-se per a allotjaments rurals.

Per finalitzar, parlem dels problemes derivats de l’abandonament dels camps, i que s’arranquen els cultius i es planten casetes. Es comença amb un espai lliure d’arbres, després el torrador, la bassa-piscina i la caseta per a passar el diumenge, i finalment a la caseta passen els estius. Pareix que aquesta tendència està tornant o pot ser mai va a parar-se.

Vicent Altur | MIRA DE PROP from Participa Tavernes on Vimeo.

· Participa amb els teus comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *