Vicente Estruch mira de prop el paisatge de Tavernes | entrevista 1

13.11.2014 – Comencem les entrevistes  a experts i persones coneixedores del paisatge del municipi de Tavernes de la Valldigna. L’equip redactor de l’estudi de paisatge estarà realitzant les entrevistes durant els mesos d’octubre i novembre  per a replegar informació sobre les problemàtiques, els valors, les característiques i els reptes del paisatge.

Les persones o agents han sigut seleccionats seguint criteris de representativitat territorial i sectorial, d’estats d’opinió i d’interessos, per exemple, s’han triat representats dels sectors econòmics, d’entitats conservacionistes, d’usuaris i de coneixedors del territori, etc.

L’objectiu de l’entrevista és recollir la percepció que l’expert o coneixedor del paisatge té sobre el seu entorn. Les persones entrevistades valoren les unitats de paisatge ja delimitades i els paisatges que més coneixen. D’altra banda, els fem preguntes per a poder identificar valors difícilment analitzables per altres vies, valors intangibles del paisatge com els aspectes identitaris i simbòlics. Els experts o coneixedors enumeren les principals problemàtiques, amenaces i potencialitats dels paisatges tractats. I finalment,  parlem sobre els reptes de futur, l’establiment de mesures i propostes d’actuació.

El dia 2 d’octubre es va realitzar la primera entrevista a Vicente Estruch. Vicente és matemàtic i professor de matemàtica aplicada a la Universitat Politècnica de València. A mes, és membre d’Acció Ecologista Agró i un apassionat del senderisme. També ha participat en estudis de paisatge d’altres municipis.

Resum de l’entrevista

El que més coneix Vicent i del que va voler parlar amb més detall a l’entrevista va ser de les muntanyes. Ens descriu com és la visió del terme de sud a nord des de la muntanya de l’Ombria. Comença la seua descripció des del barranc de Cremades, ens conta com el conjunt del poble es percep blanc, encara que la majoria de construccions no tenen aquest color. Des de fora el nucli urbà transmet una bona sensació però conforme t’apropes al poble, el paisatge es torna lleig. En el conjunt del poble ressalta la zona del Vergeret com si fora una muralla, les noves edificacions són molt altes en relació a l’entorn, són un mur que tanquen al poble el front del riu. Contínua la seua descripció del terme de nord a sud. La seua visió del municipi des de les Creus és la d’un paisatge idíl·lic, també la vista des de la Granata cap a la costa és molt impressionant.

Vicente destaca que les muntanyes es troben molt a prop del poble, són accessibles i permeten aïllar-te en un paisatge forestal de mitjana/alta qualitat ja que no hi ha hagut incendis en els últims anys. Vicente pensa que el poble ha viscut d’esquena al paisatge de muntanya encara que té uns valors forestals i paisatgístics importants i que és un valor afegit la seua proximitat a la costa. N’hi ha bones sendes i ben marcades, però manca una gestió des d’un punt de vista més global. Com elements d’interès d’aquestes muntanyes resten els bancals antics d’oliveres i garrofers en murs de pedra que estan integrants dins del sòl forestal a diferència del bancals de tarongers que s’integren en la vall.

Quan parlem de punts d’observació del paisatge, Vicent té debilitat pels que es troben a les muntanyes. Ressalta l’accés al mirador de Sant Llorenç, la vista des del club de tennis,  les pujades a les sendes, el cim de Penyalba és un dels llocs que més li agraden. Pensa que les Creus és el punt d’observació més representatiu del poble, es pot observar el conjunt de totes les unitats de paisatge i el contrast entre elles.

En quant a itineraris paisatgístics, Vicent comenta que  quan vas per algú camí o sender i agafes altura el paisatge s’obri. Li agrada especialment la senda de les Creus en l’ascensió de l’u de maig. També destaca l’ascensió al barranc de Cremades, el camí  al Clot de la Font, el camí de l’Ombria fins al Clot de la Font des del qual s’observa una vista del poble molt bonica i la pujada al mirador de Sant Llorenç. Aquests últims dos itineraris són accessibles i els més clàssics de fer.

Vicente es senderista i conta com cada vegada es troba més gent pels camins i les sendes de muntanyes. Parlem que a més de caminar, ara es corre per la muntanya, per exemple, tots els dies els corredors del club d’atletisme fan el recorregut del Barranc de Cremades, i també s’ha arriba amb les mountain bikes. El fet de córrer per la muntanya és una experiència diferent perquè el paisatge se t’obri.

També parlem amb Vicente dels valors tangibles i intagibles del paisatge, Vicent opina que el major valor és el contrast entre la muntanya, la mar i la vall verda (mantell verd) que són els elements més representatius i són els que fan especial aquest territori. Per tant el principal valor és el contrast.

Des del nucli urbà de la platja de Tavernes que és el contrast de l’horta i la muntanya, però també la llum que fa el poble per la nit,etc.

Vicent pensa que la vista de la Pedrera des del nucli urbà de la platja de Tavernes embruta la vista cap al Massalari. El Massalari i el Racó de Pardo no estan molt integrats amb l’entorn ja que el desmunt per a fer bancals va ser més gran que en altres zones com a l’Ombria o el Cambro on els abancalaments van estar més acoplants als nivells existentes i més integrats.

Quan parlem de conflictes Vicent troba que els majors conflictes es produeixen per causes antròpiques, sobre tot pel que fa a temes urbanísitcs. Pensa que el paisatge de la vall és molt potent, que pot resistir-ho tot. Per exemple, com ja s’ha demostrat amb la presència de l’autovia. Malgrat aquesta potència, estem lluny de valorar el paisatge com a un recurs turístic de primer ordre, tan sols s’aposta pel  turisme de sol i platja.

Sobre els paisatge quotidians, a Vicente li agrada passejar pel camí del mur de defensa, és un lloc accessible des del que tens una bonica vista del poble. El mur remata al poble al nord molt bé, hauria de cuidar-se millor, és un lloc molt interessant.

Les amenaces al paisatge que troba Vicent són principalment les urbanístiques i  el canvis de cultius a l’espai agrícola.

Per finalitzar parlem dels reptes que té aquest paisatge, Vicente apunta “que la planificació urbana ha de tindre en compte el paisatge, però sobre tot  el paisatge s’ha de tindre en compte com  potencialitat econòmica per al municipi de Tavernes i per a la Valldigna en general.”

Vicent opina que la vall hauria de funcionar com una unitat administrativa, i fugir de les visions municipalistes. S’haurien de compartir equipaments o zones industrials, i s’hauria de tindre una gestió urbanística i de paisatge conjunta ja que és molt difícil diferenciar el paisatge o els llocs de Tavernes de la resta de la Valldigna.

Al parlar de mesures a aplicar, Vicente fa referència a les sendes, comenta que les sendes que es troben en el Montdúver estan pitjor marcades que en la muntanya de l’Ombria. En canvi la senyalització en la vall és inexistent.

Vicent ressalta que al abocador de fem que es troba a la pujada a l’Ombria no hagut cap tipus de restauració. És un lloc en el que caldria actuar, ara només hi ha terra damunt.

Al preguntar sobre que paper tenen les empreses en la potenciació del paisatge, també van parlar sobre economia verda. Vicente pensa que està per explotar al municipi i que en aquest aspecte es fa referència sempre als hotels de la platja però no a les zones de muntanya. A més, s’apunta que s’ha de resoldre abans la mobilitat entre la platja i l’interior de la vall.

· Participa amb els teus comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *